Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
raons seminals
Filosofia
Gèrmens, continguts en l’esperit còsmic (estoïcisme) o en l’ànima del món (plotinisme), en virtut i per causa dels quals esdevenen les coses (l’esdevingut, el que esdevé i el que esdevindrà), que són, doncs, llur manifestació o desenvolupament.
La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista…
classe social
Sociologia
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
Segons l’anàlisi marxista, les forces i relacions de producció constitueixen la base que determina l’estructura de la societat, corresponentment dividida en classes, i la consciència i ideologia d’aquestes El fet que Marx i el marxisme hagin destacat aquest problema fou preparat per Saint-Simon i els seus seguidors, així com per Proudhon per contra, els sociòlegs anglosaxons tendeixen a diluir les classes socials sota el concepte genèric d'estratificació social, que, tot i que pugui superposar-se al de classe, designa un fenomen completament diferent Les classes socials apareixen…
veritat
Filosofia
Concepte fonamental i, en la seva problematicitat mateixa, objecte central de la reflexió filosòfica de tots temps.
El fet que els diferents tipus de comprensió suscitats pel tema de la veritat corresponen a altres tantes diferents filosofies, i àdhuc religions, sorgides al llarg de la història de la humanitat, així com l’ambigüitat i la pluralitat de significació que el mateix terme de veritat té en el llenguatge comú, justifica que hom no faci una definició concreta —que seria parcial— del concepte de veritat Aquest, d’altra banda, respon històricament a una triple arrel etimològica —hebraica, grega i llatina, respectivament, almenys pel que fa al món occidental—, la qual no sols és palesa en termes…