Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
amor cortès
Literatura
Concepció de les relacions amoroses sorgida en la societat cavalleresca occitana i que constitueix l’element bàsic de la poesia trobadoresca desclosa al segle XII dins la literatura occitana
.
Entès com un vassallatge feudal al servei de la dama, l’amor cortès constituí una original aportació de l’edat mitjana a la cultura del món occidental, puix que els seus esquemes haurien estat impossibles per al pensament llatí clàssic D’acord amb aquesta concepció feudal, la dona és tractada de midons meus dominus , ‘el meu senyor’ i el poeta s’anomena a si mateix om ‘home’, és a dir, vassall El mot servir actitud del vassall respecte al senyor adquireix el sentit de fer la cort a l’estimada L’enamorat, igual que l’aspirant a cavaller, ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge…
poll dels polls
Poll de polls
Juan Cruzado Cortés (CC BY-SA)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels mal·lòfags, de la família dels menopònids, d’uns 4-5 mm de longitud, antenes curtes, aparell bucal mastegador i abdomen el·líptic.
Parasita les gallines i es nodreix de plomes i de descamacions de la pell
tlaxcalteca
Etnologia
Individu d’un antic poble amerindi de Mèxic, del grup nahua, que habitava a les serres de Tlaxcala.
Enemics acèrrims dels asteques, s’aliaren amb els conqueridors, ajuda decisiva per a la victòria de Cortés a Otumba 1520
deferència
Acatament cortès i respectuós als desigs, a la voluntat, d’altri.
hospitalària de la Santa Creu
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa fundada el 1792 com a Pia Associació per a l’administració de l’Hospital de la Santa Creu, de Barcelona.
La seva promotora, Teresa Cortès i Baró, en marcà l’espiritualitat de dedicació als malalts, pobres i desvalguts L’associació esdevingué congregació religiosa diocesana el 1927 i rebé l’aprovació de dret pontifici el 1962 Té cases, a més de Catalunya, a Granada i Logronyo i a Colòmbia
polir
Llevar la rusticitat (a algú), instruir-lo en el tracte civil, cortès.
ultramuntanisme
Política
Cristianisme
Denominació genèrica, creada en països no italians, que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s’adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma (geogràficament ultramuntana).
Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851
tradicionalisme
Filosofia
Doctrina filosoficoreligiosa sorgida en el catolicisme francès de la Restauració, en oposició al pensament ‘‘il·lustrat‘ que inspirà la revolució del 1789.
Afirmava la necessitat de la monarquia i de l’Església com a vehicles pels quals l’home arriba al contingut d’una revelació divina primitiva constituïda per les veritats teòriques i pràctiques vitalment fonamentals El seu menyspreu de la raó incapaç per ella mateix d’assolir qualsevol certesa, juntament amb l’enaltiment de l’autoritat fideisme, foren censurats pel concicili I del Vaticà Els seus representants més destacats foren Lde Bonald, Jde Maistre, FRLamennais i LBautain, i a la península Ibèrica, Juan Donoso Cortés
escola siciliana
Literatura
Moviment poètic en vulgar que es desenvolupà durant el segle XIII a la cort de Frederic II i dels seus fills.
El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès
lausengier
Literatura
En l’àmbit de l’amor cortès, nom donat a un personatge enemic de l’enamorat.
És amic, o adulador, del marit enganyat i pot denunciar-li els amors de la muller amb aquell enamorat