Resultats de la cerca

Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga…

Tenen el cos deprimit i habiten en llocs foscs i humits, i quan hom els destorba, s’enrotllen

Tenen ales generalment en nombre de dos parells, iguals i membranoses, però a vegades són àpters com el pugó i la cotxinilla femella Presenten un petit escut triangular entre les bases de les ales plegades Es nodreixen de sucs vegetals i són hemimetàbols Els que habiten sobre plantes conreades el pugó i la cotxinilla són nocius per a l’agricultura i la jardineria Inclou unes 32 000 espècies, distribuïdes en nombroses famílies Famílies i representants més importants de l'ordre dels homòpters auquenorrincs grup dels cicadomorfs cicàdids Cicada sp cigala tibicínids…

És emprat especialment en els tractaments d’hivern dels arbres fruiters contra la cotxinilla

Les espècies Dcoccus i Dindicus a fi d’obtenir-ne el carmí o roig de cotxinilla són pròpies de l’Amèrica Central

Els primers colorants eren d’origen vegetal rèvola, indi, gualda, etc o animal cotxinilla, porpra, etc actualment quasi tots els colorants són sintètics

És el principal constituent del carmí hom l’extreu dels cossos dessecats de l’insecte Coccus cacti cotxinilla Troba aplicació en fotografia en color i com a pigment

Originàriament hom donava aquest nom a qualsevol teixit de seda brocada de molta qualitat, independentment del seu color L’escarlata fou introduïda a la península Ibèrica pels musulmans, els quals fundaren a Almeria un dels centres productors més importants del s XII En aquest centre hom la tenyia amb el colorant abans esmentat, que li donava un color vermell viu amb un punt de groc, entre el roig i el taronja, que esdevingué característic d’aquesta varietat de teixit

Són fitoparàsits fixos algunes espècies formen gales Llur mida oscilla entre 33 mm i 1 mm Els mascles tenen dues ales anteriors, i les posteriors són vestigials l’orifici bucal no és funcional Les femelles són àpteres En general els còccids ofereixen una sèrie de regressions morfològiques pèrdua de les potes, ales, antenes, ulls, peces bucals, etc que varien segons les espècies Les femelles són cobertes, en general, per una secreció abundant de cera, resina, etc, que forma un embolcall, sota el qual efectuen la posta En moltes espècies manquen els mascles, i la reproducció es fa per…