Resultats de la cerca

Per l’acció de la temperatura, els hidrocarburs que constitueixen una fracció del petroli es descomponen formant radicals que, per una successió de reaccions, duen a la formació d’hidrocarburs de pes molecular més petit trencament d’enllaços C-C i dels corresponents alquens trencament d’enllaços C-H i, en darrer terme, si la reacció no s’atura, a carbó i hidrogen Aquest procés, anomenat craqueig tèrmic , fou ideat per William MBurton el 1912, i fou emprat comercialment per la Standard Oil Company des del 1913 per a l’obtenció de gasolina a partir de fraccions pesants del petroli…

Químicament és una mescla d’alcans, cicloalcans i composts aromàtics de 4 a 10 àtoms de carboni i, a vegades, d’alquens Hom l’empra principalment com a carburant en els motors de combustió interna, per a la qual cosa ha de tenir un elevat poder antidetonant, que hom mesura per l’ índex d’octà Hom pot millorar aquest poder antidetonant per variació de la composició química, per procediments de refinació craqueig,  reforming, isomerització, etc i per l’addició d’antidetonants tetraetilplom Hom l’empra també com a dissolvent en moltes aplicacions, i la volatilitat desitjada és…

En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…

La composició varia segons la procedència La nafta és emprada com a dissolvent i, en les unitats de craqueig catalític amb vapor, per a l’obtenció d’olefines i de composts aromàtics

El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les installacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí installacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el…

Els tres primers són butens normals, i el darrer és el 2-metilpropè El butè es forma en el craqueig a què és sotmès el petroli per a obtenir gasolina comercialment és obtingut també per deshidrogenació del butà És emprat per a l’obtenció de l’octà per dimerització i del butadiè per deshidrogenació dels isòmers normals

És soluble en alcohol i èter i lleugerament soluble en l’aigua És molt inflamable Hom l’obté com a subproducte del craqueig del petroli en la producció de l’etilè, del qual se separa per destillació fraccionada És emprat en la fabricació de l’alcohol isopropílic, d’hexans i nonans per dimerització i trimerització catalítiques, de l’òxid de propilè, glicerol i polipropilè

Aquest terme pot ésser aplicat tant a processos de descomposició com a isomeritzacions i formacions de composts de pes molecular més elevat que el de partida En general, la piròlisi depèn de l’estructura molecular, i els composts amb grups funcionals similars experimenten processos pirolítics anàlegs La piròlisi té una gran importància en els processos tèrmics no catalítics del craqueig i el reforming Unes altres reaccions de piròlisi importants en síntesi orgànica són la preparació del cetè, a partir de l’acetona, la descomposició dels àcids malònics malònic i acetoacètics…

Aquesta oxidació és feta mitjançant un corrent d’oxigen combinat amb pols de calç que hom injecta amb una llança vertical des del fons del gresol És una variant del procediment LD , amb bufament en dos temps, neteja intermèdia i addicions de ferralla i de mineral, que permet una major flexibilitat en l’ajust de la dosi final dels components de l’aliatge Necessita installacions d’una gran alçada i hom tendeix a substituir-lo pel procediment LWS fr lance wendel sidelor , en què hom injecta una barreja d’oxigen i hidrocarbur, el craqueig endotèrmic del qual permet el refredament…