Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
sistema cristal·lí
Sistemes cristal·lins
© fototeca.cat
Física
Cadascun dels conjunts en què hom classifica les 32 classes cristal·lines, de manera que en cadascun d’ells hi hagi les que tenen eixos de simetria del mateix ordre.
L’eix comú serà la característica simètrica del sistema cristallí Aquest concepte és íntimament relacionat amb la noció d’operació de simetria Les operacions de simetria que pot tenir la xarxa d’un cristall, a part les simetries de translació que hom suposa per hipòtesi, són rotacions respecte a un eix, reflexions respecte a un pla, inversions respecte a un punt i operacions compostes d’una translació seguida d’una rotació o d’una reflexió Els tres primers tipus de simetria són anomenats puntuals , perquè sempre hi ha almenys un punt del cos que no es mou quan s’efectua l’operació Totes les…
enantiotropia
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten dues formes cristal·lines d’una mateixa substància, quan cadascuna és estable en un interval de temperatura definit i el canvi d’una forma a l’altra es dóna a una temperatura concreta.
Aquesta temperatura és el punt de transició i és l’única en la qual les dues formes cristallines poden coexistir en equilibri per a una pressió determinada
classe cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Conjunt de diversos elements de simetria cristal·logràfica puntual, combinats entre ells mateixos de manera que siguin compatibles i que no produeixin elements de simetria diferents dels cristal·logràfics.
Ha de complir també totes i cadascuna de les condicions per a tenir l’estructura matemàtica de grup Les classes cristallines poden tenir l’estructura de grup o bé de subgrup, i en aquest últim cas hom obté políedres geomètrics deduïts dels engendrats en els grups Hi ha un total de 32 classes cristallines de simetria possibles
difracció de raigs X
Química
Fenomen de dispersió dels raigs X per la matèria que és acompanyat de variació en la seva intensitat, segons la direcció, a causa dels efectes d’interferència.
La difracció dels raigs X constitueix una eina de treball molt important en la física de l’estat sòlid, puix que és un mètode ràpid en la determinació de l’estructura atòmica de la matèria Els mètodes de difracció de raigs X són basats en el fet que les seves longituds d’ona són de l’ordre d’1 Å, i aquest és l’ordre de les dimensions atòmiques Quan el feix de raigs X incideix sobre la mostra es produeix una dispersió d’aquesta radiació per tots els àtoms Les ones dispersades es propaguen esfèricament a partir dels àtoms de la substància, i els efectes d’interferència entre les distintes…
enantiomorfisme
Mineralogia i petrografia
Fenomen propi d’un cert tipus de cristalls en els quals la forma general es desenvolupa de dues maneres diferents, simètriques entre elles respecte a un pla, dins la mateixa espècie mineral.
El millor exemple és en els minerals de quars Els cristalls enantiomorfs pertanyen a les classes cristallines que no tenen plans ni centre de simetria
monocromador
ESquema òptic d’un monocromador sde preima. La radiació lluminosa policremàtica entra per E. Les diverses longituds d’ona que xomponen aquesta radiació són separedes mitjançant succesives refraccions i reflexions en el prima P. El diagrama de sortida D permet dde seleccionar una d’aquestes longuituds d’ona.
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que permet d’obtenir una radiació monocromàtica.
Els monocromadors són generalment làmines cristallines planes o corbes, o bé prismes, i són utilitzats en espectroscòpia per tal de seleccionar radiacions monocromàtiques de longitud d’ona coneguda
roca plutònica
Mineralogia i petrografia
Roca originada a partir d’un magma, la consolidació o la transformació de la qual s’ha produït a l’interior de la Terra.
Una característica comuna a la majoria d’aquestes roques és el fet d’ésser formades per agregats de minerals cristallitzats, per la qual cosa sovint hom les anomena roques cristallines
iodur
Química
Compost binari de iode amb un element menys electronegatiu, en el qual el iode actua amb el nombre d’oxidació de -1.
Els iodurs metàllics són substàncies cristallines solubles en aigua, llevat dels d’argent, de plom, el mercurós i el mercúric Els iodurs solubles són molt sensibles a l’acció dels oxidants
desvitrificació
Mineralogia i petrografia
Procés mitjançant el qual un vidre natural o artificial té tendència a adquirir forma cristal·lina; desenvolupa, doncs, un esbós de textura cristal·lina en el seu interior i en resulten estructures del tipus microfelsític o microsferolític.
La desvitrificació és un aspecte de la difusió sòlida originada per les forces cristallines quan no són neutralitzades per friccions internes Hom pot observar-la molt bé en les roques volcàniques
semicarbazona
Química
Denominació genèrica de diversos composts d’estructura general
que hom obté per tractament d’aldehids i cetones amb semicarbazida.
La preparació de semicarbazones, en formar estructures cristallines ben definides, tingué aplicació en l’aïllament i la identificació d’aldehids i cetones, en particular quan aquests grups funcionals es trobaven en substàncies d’origen natural