Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
cuca
Entomologia
Nom que hom dóna a un gran nombre d’espècies pertanyents principalment al grup dels artròpodes.
cuca molla
Entomologia
Nom comú de diverses espècies d’insectes dictiòpters de la família dels blàtids, de cos oval i ales sovint rudimentàries.
Són nocturns, de boca mastegadora i omnívors Les espècies més conegudes Blatta orientalis, Blatella germanica i Periplaneta americana viuen a l’interior de les cases, on fan tota mena de destrosses en els aliments, que infesten amb llur fetor
cuca verinosa
Entomologia
Nom comú dels insectes coleòpters del gènere Meloë, que es caracteritzen per llur abdomen, voluminós, especialment les femelles, i per llurs èlitres, curts i dehiscents, que no recobreixen més que la base de l’abdomen.
cuca de llum
Cuca de llum femella
Corel - Jean-Claude Teyssier
Entomologia
Insecte coleòpter, de la família dels lampírids, de formes allargades i teguments a l’extrem de l’abdomen.
La femella és àptera i emet una fosforescència de to verd brillant molt més intensa que la dels mascles i les larves
cuca del clavell
Cuca del clavell (Cacoecimorpha pronubana)
Dr. Janos Bodor (CC0)
Entomologia
Eruga dels lepidòpters tortrícids Cacoecimorpha pronubana i Epichoristodes acerbella.
pèl de cuca
Indústria tèxtil
Fibra molt resistent, brillant i rígida, obtinguda en estirar el budell dels cucs de seda després d’haver-los sotmès a maceració en vinagre.
El pèl de cuca era emprat per a lligar l’ham i mantenir-lo a una certa distància del fil de la canya de pescar o del palangre
cuca de l’alfals
Entomologia
Larva d’alguns insectes que ataca l’alfals.
La cuca negra Colaspidema atrum , família dels crisomèlids és groga quan neix i negra després menja la fulla de l’alfals i en deixa només el nervi central L’insecte adult, petit escarbat negre, també rosega les fulles, però només de les vores Tot plegat fa perdre una o dues dallades anuals i escurça, a més, la vida de l’alfalsar La cuca verda Phytonomus variabilis , família dels curculiònids, també rosega les fulles, bé que no és tant freqüent Ambdues són combatudes mitjançant insecticides orgànics sintètics especialment DDT o bé avançant les dallades
pesseta
Peceta a nom d’Isabel II. Aquesta denominació popular catalana, fou la que s’acabà imposant l’any 1868 per designar la unitat monetària de l’estat
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…