Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
dígit
Matemàtiques
Cadascun dels signes o símbols que hom empra en un sistema determinat de numeració per tal de formar els diferents nombres.
La informació que proporciona el dígit pot ésser donada per ell mateix o per la posició que ocupa dins un conjunt de dígits Donada una base de numeració, el nombre de dígits emprats per a expressar qualsevol quantitat és igual a l’indicat per la base Per exemple, en el sistema de numeració decimal els dígits són deu, els números 0,1, 2,,9 en el sistema binari o de base 2, els dígits són dos, els números 0 i 1
divisibilitat
Matemàtiques
Conjunt de condicions que han de complir dos nombres enters per tal que hom pugui efectuar la divisió exacta de l’un per l’altre, o sia, que compleixin la condició a = bc, a essent el múltiple, b, el divisor, i c, el quocient exacte.
Per efectuar aquest estudi hom parteix de la descomposició en factors primers a ℤ Les proves de divisibilitat permeten de saber si un nombre és divisible per un altre sense necessitat de fer-ne la divisió En són exemples els següents tot nombre acabat en un dígit parell és divisible per 2 tot nombre acabat en 0 o 5 és divisible per 5 tot nombre tal que la suma dels seus dígits és 3 o 9 és divisible, respectivament, per 3 o 9 si els dos darrers dígits d’un nombre formen un nombre divisible per 4, el nombre original també ho és i qualsevol nombre la suma dels …
rellotge digital
Tecnologia
Rellotge en què l’hora és indicada numèricament.
Hom no ha d’associar el terme digital amb el d’electrònic, ja que han existit rellotges mecànics d’indicació digital proveïts de discs marcats amb els nombres de les hores, dels minuts i fins i tot dels segons que apareixien per les finestretes corresponents obertes a l’esfera En la primera època dels rellotges digitals de polsera electrònics, la indicació era feta per díodes luminescents dígits en vermell Actualment aquest sistema s’empra només en els rellotges de paret de grans dígits, deixant en els de pulsera els nombres generats per pantalles de cristall líquid…
numerador
Oficis manuals
Instrument emprat per a estampar números sobre una superfície.
El més usual és el numerador progressiu , estri proveït d’un mànec a l’altre extrem del qual hi ha un dispositiu integrador que, a cada cop que hom dóna amb l’aparell sobre la superfície a marcar, fa augmentar en una unitat el número que componen les rodetes sobre la perifèria de les quals són inscrits en relleu els deu dígits, que prèviament un petit tampó ha entintat abans que no toquessin la dita superfície
notació fake-book
Música
En jazz i música moderna, diverses abreviacions que enuncien els acords que formen una seqüència harmònica.
El sistema s’ha anomenat notació fake-book perquè és l’emprat en els llibres on es presenta una collecció de partitures dels temes més tocats La fonamental s’indica amb la lletra majúscula, segons la notació alfabètica anglesa Disposats a continuació, lletres, símbols i dígits, combinats, expressen la qualitat de l’acord i, de manera explícita o implícita, totes les seves notes Generalment, l’estat de l’acord, la disposició i la tessitura es deixen a discreció de l’intèrpret Notació fake-book per a acords emprada en jazz i música moderna, segons el sistema perfilat per Carl…
seguretat de dades
Electrònica i informàtica
Conjunt de precaucions per tal d’evitar que les dades es perdin o es malmetin, sigui per accident o deliberadament.
Aquestes precaucions inclouen mesures per a assegurar que només les persones autoritzades accedeixen al sistema informàtic o a les dades protecció de dades, i l’execució de processos regulars per a generar còpies de seguretat de les dades Per a mantenir la seguretat de les dades s’usen diverses tècniques de verificació i validació el xifratge, que converteix les dades en un format sense sentit per als usuaris no autoritzats, ja que no disposen de la informació necessària per a la descodificació la definició de privilegis d’accés segons els usuaris i l’ús de claus de pas, que dificulten als…
arrodonir
Matemàtiques
Aproximar un nombre decimal descartant els dígits a partir d’un cert lloc.
American Standard Code for Information Interchange
Electrònica i informàtica
Codi emprat per a representar tots els caràcters alfanumèrics, signes de puntuació i altres caràcters de control, per mitjà de 8 dígits binaris.
Inicialment estava basat en l’alfabet anglès i les lletres tan sols es representaven en majúscules el 1967 s’hi inclogueren les minúscules i es redefiniren diversos codis de control Originàriament utilitzava 7 bits per caràcter Actualment és emprat en pràcticament tots els sistemes informàtics per a la representació de textos, normalment en forma d’alguna extensió a 8 bits del codi original per incorporar lletres característiques d’altres llengües diferents de l’anglès En els ordinadors s’ha generalitzat l’ús del codi ASCII de 8 bits, que, de fet, és un amplicaió de l’ASCII de 7 bits,…
numeració
Matemàtiques
Art d’expressar tots els nombres amb un conjunt finit de mots i de signes.
El sistema de numeració de l’antic Egipte III millenni aC era decimal , o de base 10, és a dir, hom comptava per unitats, desenes, centenes, etc La unitat, la desena, la centena i el miler eren representats, respectivament, amb els símbols ∣, ⋂, ℮, aquest símbols, fins que la suma de valor dels signes escrits era igual al nombre per exemple, el nombre 1235 era ℮℮⋂⋂⋂∣∣∣∣∣ El sistema de numeració babilònic era de base seixanta i ja utilitzava una notació posicional, cosa que suposa la introducció del zero Era, doncs, un sistema essencialment semblant a l’actual, bé que confusionari, puix que,…
xifra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes convencionals d’una escriptura secreta (criptografia) o d’un llenguatge secret basats en lletres, signes o dígits convencionals, segons una clau determinada, coneguda només pels corresponsals.
Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del s XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena edat moderna hom utilitzà també els procediments de doble…