Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
destral
Destral
Corel / Danny Singer
alçaprem
alçaprem
Corel - Danny Singer
Tecnologia
Barra rígida, generalment d’acer, que recolzant-la en un punt de suport o fulcre a la manera d’una palanca, serveix per a alçar i desplaçar objectes pesants.
paletí
Paletí
© Corel - Danny Singer
Construcció i obres públiques
Paleta del mestre de cases, més petita que l’ordinària, emprada per a fer racons o puntes de motllures, per a allisar, etc.
pala
Pala
© Corel - Danny Singer
Oficis manuals
Eina formada per una làmina de fusta o planxa de ferro, de forma generalment rectangular, trapezial o corba, amb certa concavitat, i per un mànec cilíndric, més o menys llarg, generalment de fusta i de diàmetre variable, destinada especialment a recollir i traslladar o remoure alguna matèria sòlida, pastosa o pulverulenta.
clau de vis
Claus angleses
© Corel / Danny Singer
Tecnologia
Clau consistent en un mànec generalment pla, acabat en un extrem per dues mandíbules que formen mordassa, una de fixa i l'altra mòbil mitjançant un vis sens fi, que serveix per a cargolar, descargolar o subjectar una peça.
cuc filferro
Cuc filferro (Agriotes lineatus)
Danny Steaven (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga del coleòpter Agriotes lineatus i d’altres, que roseguen les arrels dels cereals, com el lepidòpter coquílid Eupoecilia ambiguella.
serra
Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant…
cinema britànic
Cinematografia
Cinema fet al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, bé que l’aportació anglesa hi és gairebé exclusiva.
Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…
ciència-ficció
Cinematografia
Literatura
Gènere literari i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, i centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència.
Els seus límits es confonen sovint amb els de la literatura fantàstica fantàstic i alguns dels seus productes poden arribar a ésser inclosos en qualsevol dels dos apartats així, per exemple, en diverses narracions de Lovecraft El gènere s’anà establint a la segona meitat del s XIX, amb Jules Verne, HG Wells, etc, i, al s XX, amb Edgar Rice Burroughs, Abraham Merritt, etc El 1926 Hugo Gernsback, que encunyà el terme, contribuí a la seva consolidació en fundar als EUA la revista Amazing Stories , especialitzada en narracions de ciència-ficció El gènere adquirí una gran popularitat entre el gran…
comèdia musical
Música
Fórmula popular de teatre musical apareguda a la Gran Bretanya i els Estats Units cap a l’any 1890 a partir de l’òpera còmica i l’opereta de Londres.
Als EUA, el mot comèdia musical s’utilitzava per a diferenciar-la de les operetes francesa, vienesa i anglesa A més, era freqüent distingir entre comèdia musical i opereta americana, atenent a les característiques de la música i l’argument Des del 1945, però, s’imposà el mot "musical" com a denominació genèrica, coincidint amb la proliferació d’obres amb arguments més seriosos i cada cop més allunyats del concepte estricte de comèdia Són molts els països que al llarg del segle XX han desenvolupat fórmules populars de teatre musical a partir d’antecedents diversos és habitual referir-s’hi amb…