Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
aquemènida
Història
Membre de la dinastia que governà l’imperi persa des del segle VII aC fins a la destrucció de l’imperi per Alexandre el Gran.
La dinastia començà amb Aquemenes, rei d’un petit districte de l’Elam amb Cir el Gran conquistà Babilònia, derrotà el rei dels medes, Astíages, i annexionà tot l’Iran al nou imperi Amb Cambises II i Darios I la dinastia arribà al seu més alt nivell en art, cultura i organització política D’aquesta època són conservades nombroses inscripcions en pedra, en les quals els reis commemoraven llurs conquestes o reclamaven la protecció d’Ahura Mazdā Les derrotes en la lluita contra els grecs, a Salamina, Platees i Mícale, començaren a mostrar la feblesa de l’imperi, que s’accentuà amb…
geta
Història
Individu d’un poble traci que, a l’edat antiga, habitava el baix Danubi.
Els getes eren pastors i nòmades i foren sotmesos per Darios 513 aC, Alexandre el Gran, Lisímac i els romans, i es fongueren amb els dacis Eren cèlebres per llur cavalleria
guerres mèdiques
Història
Nom donat als conflictes bèl·lics que es produïren entre grecs i perses al llarg del segle V aC.
L’any 499 aC el tirà de Milet, Aristàgores, atià una revolta de les ciutats jòniques que els perses aconseguiren de sufocar Bé que l’ajut atenès havia estat feble, el rei persa Darios, que aspirava a dominar tot el món grec, envià una expedició de represàlia L’any 490 aC els perses, comandats per Datis i Artafernes, desembarcaren a Marató, on els atenesos, seguint els consells de Milcíades, els derrotaren Deu anys més tard, Xerxes, el fill de Darios, tornà a preparar-se per a la guerra Però entretant Temístocles havia convertit Atenes en una potència naval, i, bé que…
persa
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup irànic, amb nombrosos dialectes, parlada a l’antiga Pèrsia, a l’Iran i a gran part de l’Afganistan.
Hom hi distingeix tres fases històriques L' antic , juntament amb l’avèstic, representa la fase antiga de l’irànic i està documentat per les inscripcions cuneïformes dels aquemènides aquemènida dels segles VII-IV aC La més important és la de Darios a Behistun Reflecteix la llengua materna dels aquemènides, que era l’arameu El mitjà , evolució de l’antic, fou la llengua principal literària, religiosa i oficial dels sassànides sassànida del 226 al 651 dC Hom en conserva nombrosos manuscrits mazdeus i maniqueus Rival del part, hom troba inscripcions en ambdues llengües i encara…
dàric
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Pèrsia, encunyada per Darios I (521-486 aC).
Presenta sovint la figura del rei com un arquer agenollat
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…