Resultats de la cerca

En la mètrica italiana se singularitza el quartet-lira , que combina versos de deu síllabes i de sis, rimats, i les seves variants, en versos blancs, dites estròfica sàfica tres decasíllabs sàfics i un quadrisíllab i de la Torre tres decasíllabs i un hexasíllab

Consta de cinc versos —de sis síllabes el primer, el tercer i el quart, i decasíllabs els altres—, i presenta l’esquema a b a a b

En la mètrica catalana els versos són decasíllabs i hexasíllabs, tant de rimes consonants com blancs La silva modernista, però, introdueix altres mesures de versos i també la rima assonant En la silva clàssica castellana que apareix al Segle d’Or, els versos són hendecasíllabs i heptasíllabs i la rima consonant, i a partir d’aquí passa a la literatura catalana

Les disposicions rimades considerades més correctes són a b a b a, a b b a b, a b a a b, a a b b a d’altres presenten les formes a b b b a, a b b a a, a b a b b i encara, a a b b a, a a b a b L’origen del quintet no és clar, i en tot cas pot dependre de l’esquema rimat addició d’un cinquè vers a una estructura de quarteta preexistent, supressió d’un vers d’una sexteta, o fragmentació d’una estrofa de nou o de deu versos per raó d’un tall sintàctic o de sentit Un tipus de quintet famós fou la lira garcilasiana , feta sobre el model de B&Tasso a b a b b, essent decasíllabs italians el segon…

Feminització de l’occità rim, significà tradicionalment vers i composició rimada Limitada a l’accepció moderna té precedents en certs recursos de la poesia clàssica llatina i ja apareix en himnes cristians del s VIII i en les primeres manifestacions de la poesia romànica Segons el grau de coincidència dels fonemes en els mots afectats, a partir de la darrera vocal accentuada, la rima pot ésser consonant, si aquesta coincidència és perfecta, i assonant, si només es produeix en les vocals la coincidència ha d’ésser necessàriament fonètica, no pas gràfica La consonància ha exigit l’aplicació de…

D’un contingut generalment amorós, sol ésser adreçat a una dona, real o imaginària Conreat de primer a Itàlia, en època del Renaixement fou introduït a la península Ibèrica, on tingué una important difusió

L’octava clàssica de la poesia culta catalana antiga —l’estrofa que hi fou més usada— constava de dues semiestrofes de disposició croada o encadenada De llur alternança i partint de l’ús de quatre rimes, hom obtenia quatre tipus bàsics l’estrofa creu croada ABBA CDDA, la cadenoencadenada ABAB CDCD, la creu encadenada ABBA CDCD i la cadenocroada ABAB CDDC Cal afegir-hi uns altres dos tipus, caracteritzats per la presència de dos apariats, o caudats, a la segona semiestrofa l’estrofa creu caudada ABBA CCDD i la cadenocaudada ABAB CCDD Tots aquests tipus es basen en la combinació de quatre rimes…

Amb l’última paraula de cada vers de la primera estrofa es constitueixen les rimes, que es repetiran constantment en les restants, si bé en un ordre diferent i preconcebut 1 2 3 4 5 6, 6 1 5 2 4 3, 3 6 4 1 2 5, 5 3 2 6 1 4, 4 5 1 3 6 2, 2 4 6 5 3 1 En la tornada es recullen totes les paraules de la rima, dues en cada vers La seva invenció s’atribueix al trobador Arnaut Daniel Contemporàniament, el poeta Joan Brossa ha utilitzat aquesta forma expressiva a Viatge per la sextina 1976-1986 1987

L’estructura de la primera estrofa ha d’ésser repetida al llarg del poema D’origen italià, fou molt usada durant el Renaixement

En la lírica medieval és sinònim d’estrofa Les cobles estrampes eren formades per un nombre determinat de versos generalment de vuit, blancs o solts, i en la lírica catalana medieval n’hi ha magnífics exemples, com ara el Cant espiritual d’Ausiàs Marc vint-i-vuit estrampes de versos decasíllabs o Just lo front port/vostra bella semblança de Jordi de Sant Jordi sis estrampes de vuit versos decasíllabs Els versos apariats poden arribar a constituir cobles de quatre, sis o vuit versos però no és adient de parlar de cobles quan els apariats només són elements constitutius de tirallongues…