Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
tanqueta
Militar
Nom donat als tancs molt lleugers, de fins a deu tones de pes, emprats generalment com a tancs de reconeixement.
Deixaren d’emprar-se a la Segona Guerra Mundial
campidanès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del sard
, estès per Campidano, al S de Sardenya, l’estructura lingüística del qual és molt afí als dialectes centromeridionals d’Itàlia.
El català i el castellà hi deixaren supervivències lingüístiques lletju , ‘lleig’
colorado

Noies colorado
© Tsachila Tolon Pele
Etnografia
Membre de la tribu ameríndia que habita les riberes dels rius Daule, Vincer i Esmeraldas, a l’Equador, i que pertany al grup talamancabarbacoa, de la família lingüística txiloca.
Víctimes de la colonització, els colorados deixaren llur activitat agrícola, pesquera i manufacturera
dupondi
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana de bronze que equivalia a dos asos.
Durant la república duia el cap de Minerva a l’anvers i al revers, una proa de nau amb la marca de valor II Hom continuà batent-ne durant l’Imperi fins que Trajà i Trebonià deixaren d’encunyar-ne
creu de Comenge

Creu de Comenge
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu de la família i el comtat de Comenge.
Originàriament era una creu patent de gules sobre camp d’argent, els braços de la qual s’anaren representant més i més amples fins que emplenaren tot l’escut i hi deixaren només quatre petits espais amigdaliformes, anomenats otelles pels heraldistes francesos i ametlles pelades pels catalans
brutalisme
Arquitectura
Corrent arquitectònic iniciat pels arquitectes anglesos Alison i Peter Smithson, creadors de l’escola Hunstanton, construïda amb totxos i acer, a Norfolk (Anglaterra) (1954).
En el decenni de 1950-60 els arquitectes seguidors del racionalisme de Mies van der Rohe i de Le Corbusier, esdevinguts capdavanters d’aquest moviment, deixaren sense revestir els materials i les conduccions exteriors conrearen també un sever formalisme formes massisses, una nova illuminació, etc, que donà un aspecte funcional aviat internacionalitzat i relacionat amb l’informalisme pictòric
agrogorod
Urbanisme
Aglomeració agrícola urbana, projectada a l’URSS a partir del 1949, dins el programa de reformes agràries, amb l’intent de concentrar en una sola entitat la població de diversos kolkhozos o sovkhozos fusionats, per tal de beneficiar-se de les economies d’escala, i de facilitar així el procés de mecanització i de diversificació de conreus.
Reunia uns milers d’habitants que gaudien dels avantatges de la urbanització, bé que els eren imposats llargs desplaçaments cap als llocs de treball La seva funció era bàsicament residencial ciutat dormitori Els agricultors es resistiren a integrar-s’hi per por de perdre el sector individual de l’economia familiar del kolkhoz Amb el decret de dissolució dels kolkhozos i sovkhozos del 1993, aquestes ciutats deixaren de tenir la seva funció originària i esdevingueren nuclis de població normals
auxiliarii
Història
Tropes auxiliars de l’exèrcit romà.
Com que per a ésser legionari calia la ciutadania romana, els auxiliarii eren reclutats entre pelegrins, és a dir, no-ciutadans En temps d’Octavià August representaven la meitat dels efectius de l’exèrcit A partir de Vespasià, els auxiliarii deixaren d’ésser reclutats entre els pelegrins, i ho foren entre la gent del país on es feia la campanya Els auxiliarii , en deixar l’exèrcit, rebien el dret de ciutadania En època de Constantí, tenien més categoria que els legionaris
cobertura
Economia
Proporció de la quantitat total de dipòsits en metàl·lic respecte a la quantitat total de circulació fiduciària en un estat.
Des de la creació del paper moneda apareix la necessitat d’una contrapartida en metàllic or o argent Originàriament el paper moneda era un certificat d’una certa quantitat de monedes metàlliques en dipòsit Però més endavant, amb l’aparició dels banquers i dels préstecs, el total de paper moneda circulant esdevingué superior a la quantitat de monedes metàlliques Al s XIX les idees de la Currency School portaren a fixar una certa relació entre l’emissió de diner i els dipòsits en metàllic, és a dir, hom fixava el percentatge de cobertura d’or Amb la declaració d’inconvertibilitat de la moneda,…
oscoúmbric
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic indoeuropeu que comprèn la llengua dels antics umbres, la llengua osca dels samnites, els dialectes sabèl·lics i els dels marsos, dels eques i dels sabins.
Les varietats oscoúmbriques revelen notables concordances amb el llatí, les quals no provenen —sembla— de cap suposat parentiu originari entre ambdós grups lingüístics, sinó que són fruit dels contactes i dels intercanvis lingüístics que s’efectuaren entre ells Lentament, però, durant els segles de l’edat republicana, els dialectes oscoúmbrics foren superats pel llatí, bé que deixaren trets específics en aquesta llengua i en els dialectes neollatins de la Itàlia central i meridional En el conjunt de les llengües indoeuropees, el grup oscoúmbric es caracteritza pels trets següents…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina