Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
equació de van der Waals
Química
Equació d’estat introduïda per J. D. van der Waals l’any 1873.
Fou la primera que intentà d’explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat Té la forma a i b essent dues constants introduïdes per a tenir en compte, respectivament, la cohesió entre les molècules forces de van der Waals i llur volum Des d’un punt de vista termodinàmic, aquestes constants depenen de la pressió i el volum crítics de cada gas en particular Tot i representar una gran millora envers l’equació del gas perfecte gas 1 2, existeixen també desviacions respecte a aquesta, pel fet que les constants a i b depenen igualment de la temperatura…
radi de van der Waals
Química
Pel que fa als cristalls moleculars d’elements no metàl·lics o de llurs composts covalents, valor definit per a cada element com la meitat de la distància d’equilibri entre els dos àtoms més pròxims d’aquest no enllaçats entre ells.
Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d’atracció i repulsió forces de van der Waals i hom els pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent La determinació experimental d’aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X, i llur valor presenta una oscillació de ±0,05 Å, segons el compost en el qual han estat determinats Els valors numèrics dels radis de van der Waals s’aproximen als dels corresponents radis iònics dels…
forces de van der Waals
Química
Denominació genèrica de les forces, diferents de les que condueixen a l’enllaç químic, existents entre àtoms, entre molècules o entre àtoms i molècules.
Llur existència, postulada per JDvan der Waals l’any 1873, permeté un estudi sistemàtic de les propietats físiques dels líquids i dels gasos equació de van der Waals Conceptualment, sovint és difícil de distingir-les d’altres interaccions enllaçants, bé que, energèticament, són molt diferents Així, mentre que l’enllaç químic té energies de l’ordre de l’electronvolt, les forces de van der Waals tenen associades energies de l’ordre dels 10- 3 eV Quan hom les representa en funció de la distància interatòmica o intermolecular, donen lloc a gràfics del tipus Per a distàncies superiors a R 0 radi…
mètode de Schröder van der Kolk
Mineralogia i petrografia
Mètode per a determinar l’índex de refracció de partícules cristal·lines, amb l’ajut del microscopi.
Aquest mètode utilitza la illuminació obliqua per a fer la determinació, la qual és feta sempre respecte a líquids d’índex de refracció conegut
arquitectura de vidre
Arquitectura de vidre El Seagram Building (1956-58), de Mies van der Rohe
Arquitectura
Arquitectura en la qual l’element vitri té un paper preponderant.
Es desenvolupà a partir del segle XIX, que els avenços tècnics permeteren de fer làmines de vidre de proporcions considerables Llavors, juntament amb el ferro i l’acer, passà per una època d’experimentació, que ha permès, ja al segle XX, de crear un nou llenguatge que configura radicalment l’arquitectura contemporània Pierre Fontaine, en crear la Galerie d’Orléans 1828-31, al Palais Royal de París, inicià un prototip que repetiren, perfeccionat i encara amb més predomini del vidre, nombrosos hivernacles a França i a la Gran Bretanya Però el Palau de Vidre de l’exposició mundial de Londres, el…
bacallà
Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
herba esquellera
Flors de l’Herba esquellera
Saxifraga-Jan van der Straaten
Botànica
Planta herbàcia anual hemiparàsita, de la família de les escrofulariàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, de fulles oposades, oblongues i dentades, de flors grogues aplegades en raïms espiciformes i de fruits en càpsula loculicida.
Es cria en prats, herbassars i pedregars de la muntanya mitjana
crucifixió
Crist en la Creu, representació de la Crucifixió que féu el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464)
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Figuració artística de la crucifixió de Crist (o, també, d’algun sant).
Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de la crucifixió…
creu
Crist en la Creu, obra del pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) representant Jesús clavat a la Creu
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Creu en la qual Jesús fou clavat i mort.
La reflexió teològica sobre la creu agafa cos amb Pau, el qual insisteix en la realitat de la creu com a humiliació del fill de Déu —fet objecte del judici diví en lloc de l’home—, fent-ne motiu d’escàndol per als jueus i de neciesa per als pagans, però de glòria per als creients El tema de la creu com a motiu de glòria és desenvolupat per Joan, el qual presenta la crucifixió com l’exaltació mateixa del Crist en el mateix sentit l’Apocalipsi no esmenta la creu, sinó que parla solament d’un anyell sacrificat El judeocristianisme hellenístic conreà insistentment aquest tema de la creu gloriosa…
relats de la passió
Crist en la Creu, representació pictòrica que realitzà el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) de la Crucifixió de Crist, un dels episodis de la Passió de Jesús
© Corel Professional Photos
Bíblia
Conjunt de narracions sobre l’empresonament, el judici, la condemna i la crucifixió de Jesús.
Constitueixen les tradicions més antigues del cristianisme, tema fonamental de la primera predicació Entre les nombroses narracions que se'n feren i que integren tot un grup entre els evangelis apòcrifs, quatre n'han estat acceptades com a canòniques en els Evangelis La constatació que hi era acomplerta la voluntat del Pare, anunciada en les Escriptures, era el fil que guiava els narradors en la selecció i ordenació d’episodis, com el del tros de pa donat per Jesús al traïdor, el de la dispersió dels deixebles, els de la flagellació i dels escarns dels soldats, els del repartiment dels…