Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
carrerot
Nom donat als desguassos secundaris de l’Albufera.
desguàs
Construcció i obres públiques
Lloc per on s’escola l’aigua bruta o de pluja.
En les construccions domèstiques els desguassos són fets, habitualment, amb tubs de plom o de PVC, i hom els connecta a cada aparell per mitjà d’un sifó, la finalitat del qual és d’aïllar el desguàs i evitar que s’escampi la pudor Aquests van acoblats al baixant, el qual, a la part baixa de l’edifici, empalma amb el clavegueró, que desemboca a la claveguera del carrer o a la fossa sèptica
wa-wa
Música
Terme onomatopeic que indica el so udolant obtingut en retallar i alliberar alternativament les freqüències agudes en el curs de l’emissió d’una nota.
En jazz , aquest recurs és emprat sobretot en la trompeta i el trombó, on s’aconsegueix apropant la mà o diversos objectes a la campana, la qual pot estar assordinada o oberta Entre els objectes es fan servir vasos i sobretot la sordina wa-wa o plunger , que derivà de la ventosa de goma d’un desembussador de desguassos En instruments elèctrics s’ha utilitzat un dispositiu accionat per pedal per a produir l’efecte wa-wa
oreopitec
Antropologia
Zoologia
Gènere d’homínids fòssils del Miocè superior o del Pliocè inferior de la Toscana, que per la capacitat craniana i la talla s’assemblen als pòngids actuals.
Certs caràcters dentaris i la cara curta l’aproximen als homínids, i la pelvis és típica dels bípedes L’excessiva longitud dels braços o braquiació, com també el fet de tenir les cames curtes, demostren una especialització en direcció parallela als antropoides Hom creu que habità fa uns 10 milions d’anys en els boscs que envoltaven els llacs i pantans formats pels desguassos de la serralada dels Alps En l’estudi biomecànic de les extremitats dels oreopitecs realitzat en Evidence of Hominid-like adaptations to precision grip in the Hand of European Miocene Ape Oreopithecus 1999,…
morrió
Construcció i obres públiques
Reixa de ferro, petita i bombada, que hom col·loca en els embornals i desguassos per tal d’evitar que s’embussin.
urbanisme

Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…