Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
control
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Conjunt d’operacions orientades a supervisar l’estat d’un sistema (vehicle, màquina, procés industrial, etc) per tal de generar-hi, en funció de les desviacions del seu comportament respecte al desitjat, les accions de comandament necessàries per a reduir-ne o anul·lar-ne la desviació.
Quan la captació de la informació de l’estat del sistema, l’anàlisi i la comparació respecte al comportament desitjat, la presa de les decisions pertinents i les accions de comandament per tal d’ajustar-lo són realitzades d’una manera automàtica hom parla indistintament de sistema automàtic automàtica, de sistema amb control automàtic o, simplement, de control automàtic cal no confondre'l, però, amb el comandament automàtic comandament 4, que només és una de les etapes del procés El control automàtic s’acompleix en dues configuracions bàsiques en bucle obert i bucle tancat amb…
portapel·lícula
Fotografia
Part d’una càmera fotogràfica per a rotlles destinada a contenir la pel·lícula.
Generalment, són intercanviables, per tal de permetre d’usar en cada moment el format de pellícula desitjat
programa de control
Electrònica i informàtica
Programa que implementa un algorisme de control en un sistema automàtic.
A partir de la informació proporcionada pels diferents sensors, determina les accions que han de realitzar els actuadors per a portar el sistema des de l’estat actual a l’estat desitjat
impressió anaglíptica
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tècnica d’impressió de texts, especialment per a cecs, que consisteix a reproduir sobre el paper uns relleus, que corresponen als caràcters, i que poden ésser interpretats dactilarment pel lector.
Els procediments anaglíptics consisteixen, en general, a embotir el paper mitjançant els tipus que actuen a la manera de punxons d’una matriu o a imprimir-lo amb tintes especials que donen el relleu desitjat
selector de canals
Electrònica i informàtica
Comunicació
Dispositiu dels receptors de televisió destinat a separar i sintonitzar a voluntat un determinat canal.
És conegut també com a commutador de canals Consisteix en una sèrie de circuits sintonitzats a les freqüències de cada canal i un commutador manual o comandable a distància per a la selecció del canal desitjat
multiplicador de freqüència
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit electrònic que produeix una ona de sortida en què la freqüència és un múltiple exacte de la d’entrada.
Sovint consisteix en un transistor o tub que treballa en la part no lineal de la característica i el circuit de sortida és sintonitzat a la freqüència de l’harmònic desitjat Són circuits emprats especialment per a duplicar o triplicar la freqüència
fons
Fotografia
Imatge que resta al darrere de la del tema principal en una fotografia.
El fons cal que sigui apropiat al tema que cal impressionar, car de vegades ha de passar inadvertit i de vegades ha d’acabar de crear l’ambient desitjat En el primer cas, hom sol difuminar-lo reduint la profunditat de camp
candela
Oficis manuals
Cilindre afuat de qualsevol matèria cèria, de vegades tenyida de colors, que envolta una metxa de cotó lleugerament torçada i que fa una flama lluminosa quan hom l’encén.
La seva forma prové del sistema de fabricació, consistent a submergir repetidament el ble en la cera fosa fins que adquireix el gruix o el pes desitjat La seva mida és determinada per una xifra que indica el nombre de candeles iguals que calen per a arribar a una unça de pes
multiplexatge
Electrònica i informàtica
Telecomunicacions
Tècnica que permet, en sistemes teleinformàtics, de transmetre diversos senyals a través d’un canal únic.
Pot consistir a utilitzar una freqüència portadora diferent per a cadascun i filtrar el senyal desitjat a la recepció multiplexatge per divisió de freqüència , o bé, a partir de mostres dels diferents senyals, efectuar la transmissió dels valors corresponents per un sol canal i separar els diversos senyals a la recepció multiplexatge per divisió de temps
parlament
Política
Història
Dret constitucional
A la corona catalanoaragonesa, assemblea convocada pel rei, per tal de prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels estaments.
Concórrer als parlaments era considerat un acte voluntari i els convocats podien lliurement deixar d’acudir-hi, a diferència de l’assistència a les corts, que era acte necessari El procés de les representacions i formalitats d’apoderament eren semblants als de les corts, però només obligaven els qui hi eren presents En casos d’urgència, des del s XIV se celebraven parlaments, però quan aquests no donaven el resultat desitjat pel rei, aquest convocava corts a continuació