Resultats de la cerca

Aquest fenomen és exclusiu dels països desenvolupats en els quals el creixement de la població no depèn de la mortalitat, sinó de la natalitat deslligada de la fecunditat natural Fou àmpliament registrat després de la Segona Guerra Mundial àdhuc en països no belligerants, com Suècia, fet que demostra que no fou exclusivament un fenomen de supernatalitat de recuperació, com sol registrar-se després d’una guerra o epidèmia

Apareix sota pressió de l’inconscient reprimit i pren sovint una forma autoagressiva o heteroagressiva Es pot donar durant la relació psicoanalítica, i aleshores forma part de la transferència, però pot produir-se també en les relacions socials normals És coneguda també amb el seu nom anglès d' acting out

Marx l’anomenà primitiva o originària i Adam Smith, prèvia L’acumulació primitiva és una condició necessària per al sorgiment del capitalisme Fou realitzada per diversos camins entre d’altres, el gran comerç i la pirateria a partir del descobriment d’Amèrica i dels viatges a l’Índia, l’espoliació de les noves colònies fins a la destrucció de l’economia autòctona, i les revolucions agràries dels s XV i XVI que crearen una classe d’agricultors-comerciants deslligada de la noblesa, que obtingué beneficis extraordinaris en períodes de crisi de subsistències i que expulsà la gent del…

Hom obstaculitza els participants de molt diverses maneres per tal de fer la cursa extravagant i causar hilaritat Així, en el cos de sacs , els participants corren posats dintre sacs en el cos de parells , corren de dos en dos, lligats pels braços en el cos de l’ou , corren amb les mans lligades al darrere i una cullera a la boca amb un ou al buc, que cal que no caigui en el cos de rucs , van muntats en ases amb l’albarada deslligada i posada al revés en el cos de pedres han de tirar dins els respectius cabassos una mateixa quantitat de pedres arrenglerades a terra, una a una És…

Folia © Fototecacat/ Jesús Alises Aquestes variacions foren molt populars des del 1670 fins al final del Barroc El nom de folia està documentat per primer cop en escrits portuguesos del final del segle XV Originàriament, era una dansa o cançó ballada associada a Espanya, molt viva i arrauxada, de metre ternari i amb freqüents hemiòlies S Covarrubias Orozco, a Tesoro de la lengua Castellana 1611, justifica el seu nom - folia , ‘follia’ en català- dient que "és l’apropiat per a aquesta dansa perquè qui la balla sembla que sigui foll" Com tantes altres danses, amb el temps la folia passà a ser…

De forma lliure, és generalment independent del moviment posterior a diferència de la introducció dels segles XVIII i XIX Deriva de les petites improvisacions amb què els instrumentistes verificaven l’afinació o definien la tonalitat i el mode, sobretot amb la funció d’assegurar l’entonació en obres vocals Els primers preludis de què es té notícia són breus tabulatures per a orgue del segle XV, caracteritzades per la seva llibertat formal i el seu caràcter improvisatori i molt virtuosístic Obres similars es troben en nombroses tabulatures per a teclat, llaüt i guitarra del segle XVI Les peces…

La construcció llatina per excellència és l' ablatiu absolut també hi ha en aquesta llengua construccions de nominatiu absolut i d' acusatiu absolut Hi ha també una construcció de genitiu absolut , pròpia del grec

Música culta de tradició europea Les formes musicals usuals durant l’Edat Mitjana a Bohèmia es corresponen, a grans trets, amb les dels països centreeuropeus veïns Dins de l’àmbit monàstic es conserven cants gregorians del segle XII A Bohèmia, de fet, la pràctica del cant gregorià arribà a la seva màxima esplendor al final del segle XIV Parallelament a la música sacra en llatí, es desenvolupà una música sacra en llengua vernacla Es tracta sobretot d’himnes, corals i cançons amb trets característics de la música popular i textos txecs Un dels exemples més notables d’aquest gènere és l’himne…

Els materials que s’han emprat provenen tant dels mateixos protagonistes com dels seus contradictors més furibunds, passant per espectadors més descriptius, allunyats de la polèmica en cap cas, però, tret d’alguna excepció, no exerceixen de veritables historiadors del seu temps Tanmateix, molts d’aquests textos llibres, opuscles, conferències i articles tenien, a més d’objectiu de combat ideològic i polític, una voluntat de transcendir la polèmica i esdevenir un material interpretatiu per a futures referències historiogràfiques El catalanisme des de la cultura i la política castellana Un dels…