Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
podrir-se
Biologia
Descompondre’s una matèria animal o vegetal (freqüentment òrgans carnosos de les plantes superiors) per l’acció de bacteris, fongs, etc.
Aquest fenomen, de desorganització dels teixits, pot anar acompanyat de despreniments de gasos més o menys fètids
cop d’estat
Política
Presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses (colpisme).
Se sol produir en temps de crisi econòmica i d’indecisió i desorganització del règim polític anterior
slum
Urbanisme
Barri urbà (antic suburbi o zona urbana degradada) generalment superpoblat, amb un gran deteriorament de les condicions d’habitabilitat, d’higiene i de serveis.
Caracteritzats per una gran desorganització social, amb uns índexs de pobresa, analfabetisme i delinqüència anàlegs als que hom troba en el barraquisme
biodinamisme
Psicologia
Doctrina psicològica deguda a Adolf Meyer i lligada a les escoles de Jean Delay, Ernst Kretschmer, Konstantin Nicolaevič Monakov, Mourgue, etc.
S'insereix dins les teories òrgano-dinàmiques segons les quals les malalties mentals són originades per la desorganització biopsíquica a diferents nivells El biodinamisme descansa, doncs, sobre la noció d’estructura jerarquitzada de l’ésser psíquic des dels seus instints i les seves funcions neurovegetatives fins a les formes superiors d’integració del comportament, del pensament i de la persona
delinqüència juvenil
Sociologia
Dret
Conjunt d’actes delictuosos i manifestacions concomitants que tenen com a subjecte persones no adultes.
El fenomen social que constitueix modernament la delinqüència juvenil ha fet que hom separés el seu estudi de la delinqüència general o criminalitat El motiu d’una tal diferenciació està en la necessitat —i en la consciència que hom en té— que l’acció jurídica i el control social, com també els mitjans de correcció i rehabilitació que hom ha d’aplicar sobre els delinqüents joves, siguin diferents dels que la societat té respecte als adults Aquesta consideració, pròpia del s XX, cristallitzà com a fruit d’un seguit d’esforços fets a la darreria del segle passat per humanitzar el tractament…
endorreisme
Geologia
Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d’una regió no desemboca al nivell de base general oceànic.
Les aigües superficials desguassen als sectors més deprimits i constitueixen llacs i aiguamolls d’extensió variant L’endorreisme s’explica fonamentalment per l’aridesa climàtica manca de precipitacions i forta evaporació, però es pot haver format també pel relleu cubeta tancada i per la natura del terreny infiltracions, impermeabilitat Les regions endorreiques són gairebé sempre en indrets on l’índex de pluviositat és molt baix, sense arribar, però, a les característiques desèrtiques o arreiques, totalment desproveïdes de xarxa hidrogràfica L’endorreisme de les regions àrides dóna lloc a una…
hebefrènia
Tipus d’esquizofrènia caracteritzada per trastorns del pensament amb autisme progressiu, incongruència de l’afectivitat, idees delirants, al·lucinacions, altres símptomes catatònics menors i greu desorganització de la personalitat.
Es dóna generalment entre els 10 i els 25 anys d’edat
neurosi
Afecció mental caracteritzada per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic; hom considera la neurosi com un desordre lleu de la personalitat sense desorganització greu de la conducta.
El símptoma general més important de la neurosi és l' angoixa A la inversa de les psicosis , els símptomes en el neuròtic mai no representen un canvi radical en la interpretació del món exterior els neuròtics són relativament conscients de llur situació anormal i, bé que no necessiten internament psiquiàtric, poden ésser subjectes de tractament Dins les neurosis més importants sobresurten les d’angoixa preocupació excessiva per l’existència, les histèriques de conversió atàxies, parestèsies, disquinèsies, etc, les histèriques dissociatives amnèsia, somnambulisme, fugues, etc, les fòbies…
literatures ameríndies
Literatura
Literatures de llengua indígena americana (anomenada també precolombines o simplement americanes).
L’enorme complexitat lingüística i cultural, així com l’estadi gairebé incipient de coneixença, classificació i hermenèutica de la majoria d’aquestes literatures fan molt difícil una exposició de conjunt de llurs característiques generals En la mesura que les literatures ameríndies són l’expressió de les cultures indígenes no afectades pel contacte europeu, tots els pobles americans conservats actualment en posseeixen una, més o menys rica en llegendes mítiques, cants èpics, rituals de guerra, de treball, etc Per a la gran majoria dels pobles amerindis, aquesta ha estat l’única expressió…
bonapartisme
Política
Categoria político-social caracteritzada per la constitució de la burocràcia com a forma social en formes d’estat capitalista dominades per un executiu de tipus cesarista i paternalista, la qual recolza sobre les classes de la petita producció —especialment la pagesia parcel·lària i la petita burgesia— en conjuntures d’equilibri general de les forces en presència en la lluita de classes, de desorganització política de les classes dominants o de crisi general de legitimitat.
Aquest concepte fou encunyat per Marx a ‘El 18 de brumari de Lluís Bonaparte’ 1852, a partir de ls forma d’estat instaurada per Lluís Bonaparte i després aplicat, amb més o menys rigor, per autors marxistes a certs règims plebiscitaris i carismàtics i a certes democràcies autoritàries