Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
diàmetres conjugats
Matemàtiques
En una cònica, un diàmetre qualsevol i el definit per un sistema de cordes paral·lel al primer.
compàs
Instrument de mesura utilitzat en diverses exploracions mèdiques, especialment en els diàmetres pelvians i cranials.
El compàs d’Ossiander porta escales graduades per tal d’amidar diàmetres pelvians externs directament, o bé indirectament diàmetres interns El compàs de Weber , anomenat també estesiòmetre , es fa servir per a explorar la sensibilitat tàctil d’una regió de la pell
pelvis
Anatomia animal
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
Té forma de con truncat, amb una base superior i un vèrtex inferior L’estret superior, que va des de la base del sacre fins a la vora superior de la símfisi del pubis, la divideix en dues parts la superior o pelvis major i la inferior o pelvis menor Conté algunes vísceres del sistema genitourinari i la porció terminal del tub digestiu Els diàmetres de la pelvis varien segons el sexe en la dona predominen els diàmetres horitzontals, la qual cosa és molt important per als fenòmens d’encaixament del fetus durant el part
foradataps
Química
Aparell metàl·lic que serveix per a foradar taps de suro.
És compost per diverses peces que permeten de fer els forats de diferents diàmetres
ordre toscà
Arquitectura
Ordre romà basat en la simplificació de l’ordre dòric.
La base és àtica, però simplificada, i el fust és llis i amb èntasi pronunciada el capitell és de motllures, i la columna té en total set diàmetres d’alçària
velocípede
Transports
Vehicle lleuger de dues, tres o quatre rodes, per a una sola persona, la qual li dóna impuls fent voltar les rodes mitjançant uns pedals.
Els velocípedes de dues rodes són anomenats bicicles o bicicletes , segons que els diàmetres de les rodes siguin, respectivament, considerablement diferents o sensiblement iguals, els de tres rodes, tricicles , i els de quatre, quadricicles
polispast
A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta…
sitja barrejadora
Alimentació
Tecnologia
Dipòsit utilitzat per a la barreja de sòlids que no presenta elements mòbils.
La barreja es presenta per efecte de la gravetat La sitja es carrega en capes successives dels productes a barrejar Els productes s’extreuen de diferents nivells per mitjà de tubs sonda de diàmetres proporcionals a les quantitats que entren a la barreja
fusada
Tecnologia
Mecanisme emprat en els cronòmetres de marina i en els antics rellotges de butxaca per a compensar la pèrdua de tensió que experimenta el ressort en desenrotllar-se.
Consisteix en un con a la superfície del qual va enrotllat l’extrem d’una cadena o cinta, l’altre extrem de la qual va enrotllat al tambor La regulació és donada per la proporcionalitat entre els diàmetres de l’enrotllament i les tensions del ressort