Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
conval·lamarina
Química
Glucòsid extret del lliri de maig ( Convallaria majalis
).
Té acció cardiotònica i diürètica
meu
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, aromàtica, de 10 a 60 cm d’alçària, de fulles molt dividides i de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les.
Creix en prats humits dels Pirineus L’arrel és estomacal, carminativa, diürètica i emmenagoga
dauradella
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de fulles pinnatilobades, amb els lòbuls alterns i arrodonits, la cara superior de les quals és glabra i de color verd mat, i la inferior és recoberta per innombrables esquames rosses, entre les quals hi ha els esporangis.
Viu en roques i parets Planta medicinal, ha estat molt emprada com a diürètica i anticatarral
glucòsid cardíac
Farmàcia
Cadascun dels productes naturals d’estructura glucosídica que tenen el mateix esquelet fonamental que els esteroides.
Són emprats en el tractament de la fallida cardíaca congestiva Els glucòsids cardíacs tenen també una acció diürètica
picardia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les escrofulariàcies, de tiges prostrades o penjants, de fins a 70 cm de llargària, de fulles alternes, reniformes o semicirculars, lobulades i llargament peciolades, de flors liles, petites i axil·lars, i de fruits capsulars.
Es fa en parets i roques ombrívoles Les flors, en infusió, tenen una acció antiescorbútica, tònica i diürètica
morritort
Morritort
Krish Dulal (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Alimentació
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles basals lirades i fulles caulinars linears, de flors blanques i de fruits en silícula emarginada i alada.
Planta originària de Pèrsia, ha estat conreada des de temps antic Hom se la menja crua i amanida, i és antiescorbútica, aperitiva i diürètica
teobromina
Farmàcia
Química
Alcaloide púric (purina), derivat formalment de la xantina, que ocorre en un gran nombre de plantes i, en particular, en el cacau.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i alcohol i insoluble en l’èter, que se sublima a 290°C i es fon a 351°C Presenta caràcter amfotèric, i origina sals que es descomponen en l’aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals Presenta lleugers efectes estimulants i acció diürètica
bedoll
Bedoll (B. pendula)
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.
Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és…
lligabosc
Lligabosc mediterrani
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies de plantes del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axillars Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars El lligabosc atlàntic Lpericlymenum , caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Creix a la muntanya mitjana El lligabosc biflor Lbiflora , perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos Es troba al País Valencià i al Baix Ebre…
sal
Explotacions de sals potàssiques, a Súria
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.
Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs solucions…