Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
diafragma
Cara inferior del diafragma : 1, costelles; 2, cartílags costals; 3, apèndix xifoide de l’estern; 4, primeres vèrtebres lumbars; 5, porció vertebral del diafragma; 6, pilars interns del diafragma; 7, aorta; 8, hiat esofàgic; 9, porció lumbar del diafragma; 10, porció costal del diafragma; 11, porció esternal del diafragma; 12, centre frènic; 13, orifici de la vena cava inferior; 14, nervi frènic dret; 15, nervi frènic esquerre; 16, artèries diafragmàtiques
© Fototeca.cat
Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i el vòmit
diafragma
Fotografia
Obertura regulable d’una càmera fotogràfica, cinematogràfica, de televisió o de vídeo que permet de modificar a voluntat la quantitat de llum que travessa el sistema òptic de la càmera i que impressiona la pel·lícula, o que incideix sobre el tub d’imatge.
N'hi ha, essencialment, de dues classes el format per un disc giratori que té al llarg del seu perímetre un seguit de forats de diàmetres diferents, que corresponen a diferents obertures, i el format per una sèrie de làmines que se sobreposen en girar una anella, anomenat diafragma iris El diafragma pot ésser disposat davant, dins o darrere de l’objectiu i acompleix tres finalitats regula la quantitat de llum que passa per l’objectiu i impressiona la pellícula, fa passar els raigs de llum pel centre de la lent, i regula la profunditat de camp Hom indica l’obertura…
diafragma
Tecnologia
Làmina situada perpendicularment a la direcció del moviment d’un fluid i amb un forat concèntric amb l’eix del conducte.
Té com a finalitat contreure la vena de fluid, on els dispositius utilitzats en les determinacions del cabal, mesurant la pressió d’abans i la de després del diafragma
diafragma
Electrònica i informàtica
Làmina emprada en altaveus i micròfons per a convertir les ones sonores en vibracions mecàniques o aquestes en ones sonores.
diafragma
Construcció i obres públiques
En un tauler nervat, cadascun dels elements rígids transversals destinats a transmetre i distribuir les càrregues sobre les bigues longitudinals.
diafragma
Química
Envà porós per a separar solucions en una pila elèctrica, en processos electrolítics.
diafragma
Medicina
Paret musculosomembranosa de separació entre dues cavitats naturals.
diafragma contraceptiu
Medicina
Peça de goma o d’un material similar que hom col·loca en la part més profunda de la vagina, davant el coll uterí, per impedir l’entrada dels espermatozoides dins la cavitat uterina i evitar així una possible fecundació posterior de l’òvul.
llucana
Física
En un sistema òptic, nom genèric de les imatges anterior i posterior del diafragma de camp.
La llucana d’entrada és la imatge anterior del diafragma de camp i la llucana de sortida és la imatge posterior del diafragma de camp La llucana d’entrada es determina fent les imatges anteriors de tots els elements del sistema òptic, i esbrinant-ne quina subtendeix un menor angle des del centre de la pupilla d’entrada La imatge de la llucana d’entrada donada pel sistema òptic és la llucana de sortida
electroosmosi
Química
Fenomen consistent en el pas de líquid a través d’un diafragma porós quan hom aplica una fem a dos elèctrodes situats a ambdós costats del diafragma i submergits en aigua o en un altre líquid conductor.
La massa de líquid transportada a través del diafragma en un temps determinat és proporcional a la intensitat del corrent