Resultats de la cerca

La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions…

És aplicable a dissolucions diluïdes És expressada per Δ P = nRT/V , essent R la constant dels gasos i T la temperatura absoluta

La seva expressió és A i B essent constants que depenen exclusivament de la temperatura i del dissolvent L’equació és aplicable únicament a dissolucions diluïdes

Només és notable en solucions fredes i molt diluïdes Es descompon segons la reacció 3HNO 2 →HNO 3 + 2NO + H 2 O A causa de la seva inestabilitat, és utilitzat i preparat in situ , per acidificació d’una solució aquosa d’un nitrit, segons la reacció És emprat per a la preparació de colorants azoics

Hom empra com a medicament tintures vegetals molt diluïdes dinamitzades, preparades segons les tècniques descrites en llibres especialitzats com ara la Pharmacopeia Homeopathica Polyglota , de W Schwabe Hom mulla grànuls de lactosa glòbuls en una tintura mare i els administra al malalt Els fonaments científics i l’efectivitat de l’homeopatia són molt qüestionats per la medicina convencional

Hom opera amb dissolucions diluïdes, les quals compleixen l’equació de Van't Hoff, és a dir, M = ω RT /Π V , ω essent el pes de substància dissolta, R la constant dels gasos, T la temperatura i V el volum de la dissolució El mètode és aplicable tant en medis aquosos com orgànics i proporciona més bons resultats per a composts de pes molecular elevat

En el cas ideal, la relació de concentracions del solut en ambdues fases és, un cop aconseguit l’equilibri, una constant a una temperatura donada Aquesta constant, definida com K Y c 1 / c 2 , és anomenada coeficient de partició Aquesta constància s’acompleix únicament per a dissolucions molt diluïdes en fases essencialment immiscibles El fenomen de la partició pot ésser representat adequadament mitjançant les isotermes de partició , en les quals hom representa la concentració del solut en una fase, enfront de la concentració en l’altra fase, les quals mostren generalment…

Anomenat caparrós blau , hom el prepara per l’acció de l’àcid sulfúric sobre residus de coure CuO + 2H + SO 4 = →Cu + + SO 4 = +H 2 O pentahidratat CuSO 4 5H 2 O, es presenta en forma de cristalls triclínics blaus que, en calent, perden llur aigua d’hidratació i es transformen en pólvores blanques, les quals s’acoloreixen de nou en contacte amb l’aigua Juntament amb el sulfat ferrós, hom l’utilitza per a tenyir, en negre o en morat, llana i seda És molt emprat en l’electrometallúrgia i la galvanoplàstia i com a generador d’hidròxid de coure en el brou bordelès En solucions diluïdes…

Una operació d’extracció consta de dues etapes en primer lloc, cal posar en contacte íntim el dissolvent amb el material a extreure, i després separar, per decantació o sedimentació, les dues fases resultants En el cas ideal, quan aquestes són dues fases líquides diluïdes que assoleixen l’estat d’equilibri, compleixen la llei de distribució de Nernst L' extracció simple consisteix a posar en contacte d’un sol cop el material a extreure amb el dissolvent en el laboratori hom la fa en embuts de decantació Molt més eficaç és l' extracció múltiple , que consisteix a tractar…

En els sistemes binaris, hom acostuma a denominar solut el component minoritari, i dissolvent el majoritari, classificació que pot ésser estesa als sistemes de més components D’acord amb l’estat físic en què ocorren, hom sol distingir les solucions sòlides, les líquides i les gasoses Les solucions sòlides es formen mitjançant la interpenetració de les xarxes cristallines dels components, i llur formació exigeix no solament l’existència de forces atractives entre aquests, sinó també estructures cristallines idèntiques, cosa que ocorre principalment entre els sòlids que originen cristalls molt…