Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
apodiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de dimensions petites o molt petites.
Tenen les potes molt curtes i els peus diminuts, la qual cosa els dificulta la marxa De fet no peonen mai, però són excellents voladors tenen les ales molt desenvolupades Amb les ungles dels peus, llargues i corbades, s’arrapen als objectes quan descansen Viuen gairebé a tot el món L’ordre comprèn usualment tres famílies, molt diferents aparentment la dels apòdids, que agrupa els falcillots la dels hemipròcnids, que comprèn els falcillots crestats, la salangana i altres espècies, i la dels troquílids, que comprèn els colibrins
mol·licuts
Biologia
Classe de la divisió esquizòfits, constituïda per microorganismes diminuts i desproveïts de paret cel·lular.
Són sapròfits, paràsits o patògens d’animals, i d’algunes plantes Poden ésser cultivats en medis acellulars el desenvolupament dels paràsits és normalment extracellular No és coneguda amb exactitud la modalitat de reproducció que segueixen, per bé que hom suposa que sofreixen gemmacions i fragmentacions El gènere més important d’aquesta classe és el micoplasma, per bé que la classe inclou també Acholeplasma , que es desenvolupa bé en absència de colesterol, i Thermoplasma , que presenta l’òptim de creixement a 55°C de temperatura i a 2,0 de pH
tiranosaure
Paleontologia
Rèptil diàpsid arcosaure de l’ordre dels saurisquis, del subordre dels teròpodes, fòssil, que podia assolir 15 m de longitud total i 8 tones de pes.
És un dels carnívors més grossos que mai hagin existit, i s’alimentava generalment de dinosaures herbívors Gènere monoespecífic Tyrannosaurus rex de dinosaures carnívors d’enormes dimensions que pertany al clade dels coelurosaures i que visqué a l’oest de l’Amèrica del Nord al final del Cretaci superior Es tracta d’un dels dinosaures més coneguts pel públic i pels paleontòlegs gràcies als seus 14 m de llargada, un pes estimat de 7 tones i un crani enorme de fins a 1,5 m de longitud amb dents de 10-15 cm de llargada Les òrbites dels ulls estaven frontalitzades i conferien certa visió…
taxi
Biologia
Moviment d’orientació provocat per un estímul, en organismes unicel·lulars o diminuts, gàmetes i diàspores de locomoció lliure en un medi líquid.
Hi ha diversos tipus de taxis segons els factors estimulants fototaxi, galvanotaxi, geotaxi, quimiotaxi, termotaxi, tigmotaxi i trofotaxi Hom admet que tota taxi es compon d’una cinesi no orientada fonamental i d’un estímul d’orientació o taxi pròpiament dita
gracil·làrids
Entomologia
Família que aplega unes 2.500 espècies de microlepidòpters diminuts (de pocs mil·límetres), d’ales acolorides, lineals les posteriors, i amb llarga pilositat.
Llur posició de repòs és ben típica, ja que el cos forma un angle recte amb el terreny Les erugues són minadores de fulles, com la tinya de les liles Gracillaria syringella
menairó
Folklore
Cadascun dels gnoms diminuts que, segons la creença popular, treballen per a certs homes, que els tenen tancats dins un canó d’agulles.
arcíria
Protistologia
Gènere de mixomicets, de l’ordre dels mixogastrals, que sobre soques en putrefacció formen grups d’esporangis diminuts, que esclaten aviat tot formant plomalls rogencs, cotonosos.
diable

El tradicional ball de diables a la Festa Major de l’Arboç
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…
quironòmids
Entomologia
Família d’insectes dípters nematòcers, generalment diminuts, d’aspecte típic de mosquit, amb aparell bucal prim, rígid i curt, del tipus picador xuclador, sense mandíbules, de potes llargues i primes, ales amb nerviacions nombroses quasi paral·leles i sense escates, i amb antenes verticil·lades.
Les larves són aquàtiques d’aigua dolça n'hi ha poques de marines i es desenvolupen en llocs humits o en matèria orgànica Els adults dansen en eixams, en l’aire, al capvespre Les larves del gènere Chironomus són vermelles, tenen hemoglobina i representen un important aliment bentònic per als peixos d’aigua dolça Aquestes larves, micròfagues filtradores, representen un important material d’estudis ecològics oxigen dissolt, pollució, substitució de comunitats, etc
boga

boga
© MC
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les tifàcies, de rizoma horitzontal, tija sense nusos, fulles molt llargues, coriàcies, erectes, totes radicals, i espigues grosses i terminals, cilíndriques; l’espiga superior, masculina, és caduca, i la femenina és formada per ovaris estèrils i ovaris fèrtils, amb aquenis diminuts.
Viuen en estanys, bassals permanents i vores de corrents lents d’aigua i també en els arrossars, com a mala herba Hom en distingeix dues espècies, la boga de fulla ampla T latifolia , amb l’espiga masculina en contacte amb la femenina, que és de color castany fosc i de fulles amples 1,5-2,5 cm, i la boga de fulla estreta T angustifolia , amb l’espiga masculina separada per un espai de 2-4 cm de la femenina, que és d’un bru més clar i de fulles més estretes 1-8 mm Cadires amb seient de boga © CIC - Moià Ambdues plantes són conreades també com a ornamentals, en estanys de poca profunditat Hom…