Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
gall dindi

Gall dindi mascle
© VasuVR
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels meleagrídids, originari de Mèxic i del sud dels EUA que viu en estat domèstic a quasi tot el món.
El mascle pot arribar a fer 150 cm d’envergadura, i té el plomatge generalment de color bru bronzejat amb taques a les extremitats de les ales i a la cua, i el cap i el coll nus i coberts de carúncules vermelles, així com l’excrescència erèctil que té sobre el bec
moc de gall dindi

Moc de gall dindi
Biodiversity Heritage Library (cc-by)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 80 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament ovalades i de flors vermelles, roses o blanques, agrupades en espigues penjants, les quals formen panícules llargament pedunculades.
Procedeix de la Xina i és molt decorativa
fer la roda

Gall dindi fent la roda
Mark Giuliucci (CC BY-NC 2.0)
Etologia
Desplegar la cua fent un ventall ocells com ara el paó, el colom i el gall dindi.
És un comportament d’exhibició propi del mascle durant la parada nupcial
meleagrídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes que tenen membranes interdigitals rudimentàries, la cua no arquejada i el cap i el coll nus, i els mascles, carúncules erèctils a la base superior del bec.
Les úniques espècies vivents són el gall dindi Meleagris gallopavo i el gall dindi ocellat Agriocharis ocellata
titet | titeta
Poll del gall dindi.
ràfids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes que comprenia tres espècies, extingides a la darreria del segle XVII i al començament del XVIII.
L’espècie principal era el dodó Raphus cucullatus , que vivia a les illes Maurici Totes tres espècies assolien la mida d’un gall dindi, tenien el cos arrodonit i pesant, amb un feix de plomes a la cua, les potes grosses i robustes, les ales petites i poc aptes per al vol i el bec gros, corb i puntegut Foren víctimes de la depredació humana i dels animals domèstics, en ésser colonitzades aquelles illes pels holandesos
fasianiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells d’aspecte robust, mida mitjana o gran i potes fortes adaptades a córrer i a esgarrapar el sòl i amb tres dits endavant i un endarrere, el polze, alçat sobre el nivell dels altres dits; tenen les ales arrodonides i el bec curt, amb la branca superior encorbada i més llarga que la inferior.
Nien al sòl o en els arbres, i les cries són nidífugues Es nodreixen sobretot de gra, llavors, arrels i brots tendres Inclou unes 240 espècies, integrades en vuit famílies, entre les quals es destaquen les dels fasiànids , els tetraònids , els numídids , els meleagrídids , els cràcids i els megapòdids Famílies i representants més importants de l'ordre dels fasianiformes Família dels cràcids Crax globicera Oreophasis derbianus Ortalis vetula Família dels fasiànids Alectoris rufa perdiu , perdiu roja Coturnix coturnix guatlla Gallus sp gall Pavo cristatus paó Phaisianus colchius faisà Família…
poligonàcies
Botànica
Família de poligonals n núcula.
És integrada per plantes quasi sempre herbàcies, de fulles simples, enteres, alternes, típicament proveïdes d’una beina d’origen estipular anomenada òcrea de flors poc vistoses, hermafrodites o unisexuals, de gineceu súper, sovint anemòfiles i generalment agrupades i de fruits en núcula Inclou prop de 900 espècies, la majoria pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord Poligonàcies més destacades Antigonon leptopus antígon Fagopyrum esculentum fajol , blat negre Fagopyrum tataricum fajol boig Polygonum alpinum caganiu Polygonum aviculare passacamins , herba de cent nusos,…