Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
dioic | dioica
Botànica
Dit de les plantes que tenen les flors masculines i les femenines en individus distints.
bellaombra
bellaombra
© Fototeca.cat
Botànica
Gran arbre, de la família de les fitolacàcies, de 6 a 15 m d’alçada, de rabassa sovint molt gruixuda, tronc corpulent i capçada densa, de fulles ovatolanceolades, caduques al començament de l’hivern, i flors dioiques, agrupades en llargs raïms.
És propi de l’Amèrica del Sud molt popular a l’Argentina, on rep el nom d' ombú , i és extensament plantat en parcs i passeigs, fins i tot a la regió mediterrània
pota de gat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, dioica, de 5 a 25 cm d’alt, atofada, de fulles amb el revers blanc i densament tomentós, les basals espatulades i les caulinars lanceolades o linears, i de capítols blancs o rosats, aplegats en petits corimbes.
Es fa en pastures, rasos i roquissars de l’alta muntanya Els capítols són emprats en medicina popular contra la tos i certes malalties del fetge
carbassina
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, dioica, de tija ramificada des de la base i enfiladissa gràcies a circells oposats a les fulles palmatilobades, de flors verdoses, les mascles disposades en cimes corimboses i les femelles en umbel·les més o menys sèssils, i de baies globulars, fètides, de color vermell un cop madures.
Viu en bardisses i a les clarianes del bosc de ribera d’Europa, de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia occidental L’arrel és un purgant dràstic
ortiga
Ortiga gran
© MC
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les urticàcies, amb pèls urticants, de fulles oposades, lobulades o dentades, de flors unisexuals tetràmeres i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles que creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc L’ ortiga balera o de pilotes U pilulifera , perenne i dioica, té les flors femenines reunides en glomèruls esfèrics llargament pedunculats L’ ortiga gran U dioica , perenne i dioica, fa de 30 a 150 cm d’alçària És la que exigeix més humitat Aspecte d’una ortiga petita © Fototecacat L’ ortiga petita U urens , anual i monoica, ateny de 10 a 60 cm d’alçària
fitolacàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o llenyoses de fulles enteres, de flors en raïms o en cimes i de fruits bacciformes o capsulars.
Són pròpies de països càlids als Països Catalans només hi ha, d’aquesta família, el raïm de moro Phytolacca americana , herba naturalitzada, i el bellaombra P dioica , arbre d’ombra
cimodocea
Botànica
Planta herbàcia submarina, de la família de les potamogetonàcies, de rizoma llarg i prim, robust, rogenc, que a cada nus té de 2 a 5 fulles linears, graminoides, llargues de 2 a 10 cm.
És dioica, amb flors mascles monandres, grogues tacades de vermell per efecte del taní, i flors femelles sèssils d’ovari bicarpellar ovoide Els fruits són aquenis carinats i comprimits Viu en baixos no lluny de la costa, per tota la mar Mediterrània i part de la costa atlàntica africana
urticàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per herbes o arbusts de fulles simples, oposades o alternes, típicament amb estípules, de flors tetràmeres o pentàmeres, hipògines i generalment unisexuals, i de fruits en aqueni.
Consta aproximadament d’unes 750 espècies, la majoria naturals de zones càlides Urticàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Boehmeria nivea rami Parietaria sp parietària Parietaria diffusa morella roquera , blet de paret, granadella Urtica sp ortiga Urtica dioica ortiga gran Urtica pilulifera ortiga balera, ortiga de pilotes Urtica urens ortiga petita, ortigola
cucurbitàcies
Botànica
Família de cucurbitals integrada per uns 90 gèneres que apleguen unes 700 espècies de plantes herbàcies anuals, volubles, amb circells d’origen caulinar i pèls hirsuts, pròpies de països càlids i temperats amb algunes espècies en zones semidesèrtiques.
Presenten fulles alternes, palmatinèrvies i sovint palmatilobades, sense estípules flors actinomorfes, pentàmeres, generalment unisexuals, d’ovari ínfer unilocular amb molts primordis seminals i fruits en baia o en pepònide Força cucurbitàcies tenen gran importància en agricultura, sobretot les dels gèneres Cucumis i Cucurbita Cucurbitàcies més destacades Bryonia dioica carbassina , briònia, tuca Cucumis citrullus var jace sindriera , meló d’aigua, meló d’Alger, meló de moró, síndria Cucumis citrullus var pasteca carbassera de cabell d’àngel Cucumis colocynthis coloquinta ,…
apendiculàries
Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
Zoologia
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.
Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult perennicordats Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèllules glandulars de l’epiteli l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta Aquesta closca té tres orificis dos d’anteriors i un de posterior que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment Dins la closca, l’animal és lliure només hi resta unit per la regió oral Són hermafrodites tret de l’espècie Oikopleura dioica…