Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
banca islàmica
Economia
Tipus de banca que ajusta a la llei islàmica la seva activitat financera, per tal com no paga ni cobra interessos.
Els dipositants reben una part de la plusvàlua que origina el crèdit i participen en una part del risc Els crèdits són reemborsats amb una part de la plusvàlua generada per la inversió o amb els marges deixats per les compravendes de béns i equipaments El primer d’aquests bancs fou el Nasser Social Bank 1971 El 1992 n'hi havia més de cinquanta en una vintena d’estats
pòsit
Caixa, local o institució on hom guardava diners o productes a disposició dels socis o dipositants.
reserves bancàries
Economia
Diner que el banc manté en forma líquida per fer cara a les possibles demandes dels seus dipositants.
Les proporcions que aquestes reserves han de representar respecte al total de dipòsits poden ésser fixades per llei o per conveni entre les institucions bancàries i l’estat
taula de canvi
Història
Lloc on els canviadors posaven les monedes i feien el canvi manual d’unes monedes per altres.
Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera meitat del s XIII…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…