Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
diputació provincial
Història
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, organisme que forma part de l’administració local, dotat de certes competències administratives per al govern i l’administració autònoma d’una província.
Fou creat 1812 per la constitució de Cadis a cada província de la monarquia espanyola en substitució de les juntes territorials sorgides amb la revolució antinapoleònica Hom formà, entre altres, la diputació provincial de Catalunya 1812, la de València i la de Mallorca 1913 Els seus membres eren d’elecció popular i en nombre proporcional al d’habitants de la província Havia d’administrar-ne el territori, com a superior jeràrquic dels seus ajuntaments, i vetllar pels seus interessos peculiars era sotmesa, d’altra banda, a l’autoritat fiscal i política del govern central El govern absolutista…
cèdula personal
Dret civil
Document d’identitat creat el 1874 a l’Estat espanyol (amb precedents des del 1854), renovable anualment, que era ensems d’exacció tributària proporcionada, segons la seva classe, a la posició econòmica de l’interessat.
L’any 1926 la seva expedició passà a càrrec de les diputacions provincials A Catalunya, del 1932 al 1939, el lliurava la Generalitat S'extingí l’any 1943 Més tard fou substituït pel document nacional d’identitat
comú
Història
Dret administratiu
Conjunt de veïns d’un territori, dels membres d’un estament, dels mestres d’un ofici, etc, representats per una corporació anomenada antigament, també, universitat
.
Als Països Catalans eren considerats comuns les confraries de menestrals i artistes o gremis a Perpinyà, tanmateix, mentre que els artistes s’agrupaven en el cos dels artistes , els menestrals ho feien en el cos dels comuns , els cossos polítics territorials com les universitats de Mallorca, Menorca i Eivissa o de determinades valls pirinenques, les diputacions del general o generalitats, els braços dels estaments representats a les corts, les mateixes corts, i els consells minicipals comú 9
diputat local
Història
Representant local de les antigues diputacions del general o generalitats encarregat de recollir els imposts.
De primer no hi hagué restriccions d’estament, però més endavant només els militars o els ciutadans podien exercir aquest càrrec, el qual hom obtenia per tres anys, per nomenament dels diputats principals, i era remunerat havien de pagar fiança i no podien tornar a ésser elegits fins al cap de tres anys
basquisme
Història
Política
Afermament i defensa de les peculiaritats etnicoculturals del poble basc.
En aquesta actitud han coincidit diversos moviments polítics que propugnen l’autonomia més o menys àmplia del conjunt territorial habitat pel poble basc Les regions basques, cadascuna pel seu cantó, des dels temps medievals i fins a la Revolució Francesa, reeixiren en llur defensa aferrissada dels furs autonòmics, que equivalien a una quasi plena independència Però, malgrat que el poble basc des de temps remots ha tingut consciència de la seva peculiaritat ètnica, el conreu literari de l’èuscar s’inicià tardanament, al segle XVI, i la tendència a la unitat i el procés de conscienciació…
parc natural
parc natural La vall de Santa Fe, sota el massís de les Agudes-turó de l’Home, amb el pantà de Santa Fe
© Fototeca.cat
Ecologia
Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori d’una certa extensió i poc o molt habitat i explotat que presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu.
La declaració de parc natural correspon a alguna autoritat competent la qual vetlla per assegurar la permanència d’aquests valors d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos del parc i l’activitat dels seus habitants En molt diverses variants, segons les legislacions de cada país, és la figura més freqüent de protecció de la natura als països amb una llarga història d’ocupació humana intensiva Als Països Catalans el primer parc natural fou el del Montseny, establert el 1928 encara que no tingué reglamentació fins el 1977, avui gestionat per les diputacions…
vegueria
Història
Cadascuna de les agrupacions supracomarcals en què ha estat distribuït el territori de Catalunya a partir dels anys trenta del segle XX.
Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…
règim local
Dret administratiu
Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.
El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions polítiques…
consell insular
Política
Cadascun dels òrgans de govern corresponents a les entitats administratives en què és dividida la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Instituïts el 1978 com a òrgans de gestió local en substitució de les diputacions provincials i en vigor des del 1979, incorporaren noves competències amb l’aprovació, el 1983, de l’ Estatut d’Autonomia de les Illes Balears Els mecanismes de coordinació i control sobre els Consells són establerts pel Govern Balear, el qual, a més, dictamina i es reserva les prerrogatives d’interès general Amb una representació proporcional a la seva població, fins el 2007 els consells insulars foren integrats pels diputats elegits per al Parlament Balear Els càrrecs de president del govern i del…
ensenyament normal
Educació
Antigament, ensenyament impartit a les escoles normals, en les quals hom feia els estudis i la pràctica (aquesta a les anomenades escoles annexes
) necessaris per a obtenir el títol de mestre de primer ensenyament.
Als Països Catalans, fins al s XIX, les llicències per a exercir el magisteri foren concedides per entitats de caire gremial El 1804 hom creà a Barcelona una Junta Especial d’Exàmens, però, de fet, fins el 1834 no foren organitzades escoles especials de mestres Sostingudes per les respectives diputacions, hom creà escoles normals de mestres a Palma 1842 i a Barcelona 1845 L’ensenyament normal per a dones no fou iniciat fins el 1860 el 1864 a València, i fou declarat oficial i obligatori el 1868 A Palma, el 1872 fou fundada l’Escola Normal de Mestres de Balears femenina,…