Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
bisulfit
Alimentació
Additiu alimentari (bisulfit sòdic, bisulfit potàssic, metabisulfit sòdic i altres derivats del diòxid de sofre) utilitzat com a conservador i antioxidant en vins, derivats de fruita, glucosa líquida, productes de pastisseria, confiteria i forneria, galetes i certs derivats carnis.
En dosis autoritzades i controlades el seu ús és segur en productes vegetals, però discutible en productes carnis destrueix parcialment la vitamina B 1
aliment de règim
Dietètica
Aliment del qual hom ha modificat la composició per a cobrir necessitats nutricionals especials (sense gluten, amb un contingut reduït d’aminoàcids, per a diabètics, etc).
En cas de necessitat real, cal seguir els règims segons les indicacions d’experts, i evitar les modes que donen lloc a règims alternatius o no convencionals de discutible base científica
aftosi de Touraine
Patologia humana
Aftosi generalitzada a la pell i a les mucoses de diferents òrgans.
Té una relació discutible amb les aftes recidivants urogenitals Una modalitat d’aftosi de Touraine en la qual predomina la simptomatologia ocular, amb iritis i hipopió, constitueix l’anomenada síndrome de Behçet
pseudocelomats
Zoologia
Grup sense categoria taxonòmina en el qual alguns autors inclouen els acantocèfals, els endoproctes i els nematohelmints.
Segons aquests autors, la cavitat que presenten aquests animals entre la paret del cos i el tub digestiu no és un veritable celoma, amb les parets formades per mesoderma, sinó blastocel transformat i envoltat per unes cèllules mesenquimàtiques, és a dir, un pseudoceloma Aquesta discutible interpretació i les considerables diferències morfològiques existents entre els diferents animals inclosos dins el grup, fan que molts zoòlegs posin en dubte la validesa científica d’aquest grup
panlogisme
Filosofia
Doctrina que identifica totalment la realitat amb l’intel·ligible, amb la raó.
És l’extrem de l’actitud racionalista, i per això no pot ésser identificat simplement amb el racionalisme, que només estableix la primacia de la raó Bé que hom sol tipificar-lo en la filosofia hegeliana, a partir de l’afirmació de Hegel que només el real és racional i només el racional és real, això no deixa d’ésser discutible pel fet que la raó hegeliana mai no és la raó abstracta, sinó la de l’universal concret
tonalitat relativa
Música
Tonalitat que, respecte d’una tonalitat de referència, canvia de tònica mantenint l’armadura.
És a dir, correspon a un canvi de centre tonal mantenint el sistema de notes Aquest fet, no obstant això, és discutible perquè el mode menor no té exactament les mateixes notes que el mode major en utilitzar el 6è i el 7è graus elevats Probablement, per tant, només els modes del sistema modal medieval eren, des d’aquest punt de vista estricte, relatius, i la relació entre do M i la m, per exemple, no és qualitativament diferent d’altres relacions entre tonalitats veïnes com do M i sol M La modulació a la tonalitat relativa fou una de les més freqüents durant el Barroc
rellotge calendari

Rellotge calendari
Tecnologia
Rellotge que, a més d’indicar l’hora, mostra el dia del més i, eventualment, el de la setmana.
Alguns rellotges amb calendari incorporen també la indicació del més i de l’any, i és normal que tinguin prevista, mecànicament o electrònicament, la durada variable dels mesos, incloent-hi la dels mesos de febrer dels anys de traspàs En aquests casos, hom diu que el rellotge porta un calendari perpetu Aquesta denominació és discutible des del moment en què, habitualment, hom no hi preveu les excepcions a la regla dels quatre anys contingudes en el calendari gregorià i que són les que el diferencien del calendari julià Hom coneix almenys un rellotge que conté un calendari perpetu…
monosil·làbic
Literatura
Vers d’una sola síl·laba.
No té altre ritme que el que li dóna la combinació mètrica en què s’integra No són versos els monosíllabs resultants de dos recursos sonors usats per la poesia catalana antiga aquell que, destacat, repeteix, reforçant-la, la rima del vers precedent, i aquell que funciona com a rim multiplicatiu, aparença de versos d’una o més síllabes proveïts de la mateixa rima del vers més ampli a l’interior del qual compareixen Tampoc, les repeticions monosíllabes en poemes en eco És un vers tributari de composicions plurimètriques, on es barreja amb versos d’altres metres Com a vers individualitzat capaç…
música profana
Música
Música no religiosa.
La distinció entre art religiós i profà pot ser purament descriptiva o comportar un matís pejoratiu per a aquest darrer En determinades èpoques, en què les característiques de la música per a l’església o de la música religiosa no litúrgica han estat fortament regulades, els àmbits de cadascun dels tipus de música són clars Però quan hi intervé la subjectivitat pròpia d’un sentiment religiós més modern, el que és profà o no pot ser molt discutible Molta música no religiosa, en teoria, del segle XIX és concebuda com a expressió d’algun tipus de religiositat, encara que sigui molt…
francoprovençal
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als departaments francesos d’Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la Vall d’Aosta i a les províncies de Torí i Foggia.
La denominació és deguda a Ascoli i data del 1873 El francoprovençal és un conjunt de parlars afins que posseeix tots els trets antics de la llengua d' oïl les mateixes diftongacions i palatalitzacions consonàntiques i el mateix afebliment de les intervocàliques Àdhuc si els resultats moderns semblen sensiblement diferents, remunten a les mateixes tendències fonètiques que han caracteritzat el francès davant totes les altres llengües romàniques aquesta llengua apareix com una branca despresa en data antiga del tronc francès per una diferenciació dialectal El francoprovençal es distingeix del…