Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
nefelometria
Química
Mètode d’anàlisi química quantitativa basat en la mesura de la intensitat de la llum que és dispersada o reflectida per les partícules presents en una suspensió, intensitat que és funció de la concentració de l’espècie química responsable de la terbolesa, sempre que siguin constants les condicions de formació de les partícules.
La llum dispersada és mesurada en angle recte respecte a la llum incident, la qual cosa és causa de l’extrema sensibilitat del mètode La nefelometria, com la turbidimetria, és emprada per a la determinació de substàncies capaces de formar suspensions colloidals, però la nefelometria és més adequada per a l’anàlisi de traces
efecte Raman
Física
Química
Fenomen descobert per Raman el 1928.
Consistent en l’aparició, en la llum dispersada per un fluid, d’unes freqüències ν 1 , ν 2 , una d’elles més gran i l’altra més petita que la de la radiació incident, amb una intensitat molt més petita que la de la llum dispersada de freqüència igual a la incident ν 0 La relació entre les freqüències és ν 1 , 2 = ν 0 ± ν´, on ν´ només depèn de les molècules del fluid responsable de la dispersió
efecte Tyndall
Química
Fenomen descobert per M. Faraday l’any 1857 en analitzar les propietats òptiques de dispersions col·loidals d’or, i estudiat per J. Tyndall l’any 1869, consistent en la dispersió de la llum quan un feix de raigs lluminosos travessa un col·loide.
Hom pot fer una anàlisi de la llum dispersada mitjançant dos mètodes l’ús de l’ultramicroscopi, que permet l’observació de la llum difractada per un volum determinat de solució colloidal en una direcció perpendicular a la del feix incident, i el compte de les partícules contingudes en l’esmentat volum, o bé per l’estudi i la mesura de la quantitat de llum difractada en diferents direccions, atesa la relació existent entre aquesta i la quantitat i la forma de les partícules
fotodensitòmetre
Química
Tipus de microfotòmetre
.
Emprat per a la mesura de la densitat òptica o absorbància de zones petites en materials transparents, translúcids o reflectors, com és ara les línies ennegrides de la pellícula fotogràfica obtinguda per espectrografia d’emissió o les taques acolorides sobre paper o altres materials obtingudes en la cromatografia o l’electroforesi Es compon essencialment d’un focus lluminós, d’una platina mòbil que suporta l’objecte que es vol estudiar i d’un òrgan fotoelèctric protegit de la llum dispersada Alguns aparells comercials, anomenats fotodensitòmetres comparadors , funcionen segons…
llum zodiacal
Astronomia
Meteorologia
Lluminositat feble i difusa que hom observa a la part de ponent del cel després del crepuscle vespertí, i a la part de llevant poc abans de l’alba.
Abasta una regió triangular del firmament, la qual és situada a la zona del Zodíac, té el vèrtex sobre l’eclíptica i és a una distància del Sol compresa entre els 90° i els 100° A mesura que el Sol surt o es pon, la lluminositat zodiacal s’enfonsa sota l’horitzó fins a desaparèixer del tot A l’hemisferi nord, les èpoques més favorables per a observar la llum zodiacal són els mesos de març i abril després de la posta del Sol, i els mesos de setembre i octubre abans de l’alba L’origen del fenomen és la llum del Sol dispersada i reflectida durant el seu camí cap a la Terra, però hi…
guerres mèdiques
Història
Nom donat als conflictes bèl·lics que es produïren entre grecs i perses al llarg del segle V aC.
L’any 499 aC el tirà de Milet, Aristàgores, atià una revolta de les ciutats jòniques que els perses aconseguiren de sufocar Bé que l’ajut atenès havia estat feble, el rei persa Darios, que aspirava a dominar tot el món grec, envià una expedició de represàlia L’any 490 aC els perses, comandats per Datis i Artafernes, desembarcaren a Marató, on els atenesos, seguint els consells de Milcíades, els derrotaren Deu anys més tard, Xerxes, el fill de Darios, tornà a preparar-se per a la guerra Però entretant Temístocles havia convertit Atenes en una potència naval, i, bé que el gran exèrcit persa…
toxina botulínica
Patologia humana
Nom d’un complex d’exotoxines de natura proteica produïdes pel bacteri Clostridium botulinum, que provoquen el botulisme.
Hom en coneix sis tipus diferents A, B, C, D, E i F els tipus C i D gairebé només afecten els animals, i el tipus F és molt escàs És el verí més potent que es coneix 0,12 μg són mortals per a l’home La seva acció fonamental consisteix a blocar la transmissió nerviosa en les fibres nervioses colinèrgiques, fet que determina la consegüent paràlisi muscular La toxina és termolàbil, de manera que es destrueix bullint-la durant 10 minuts o bé a 80°C durant 30 minuts El 1944 la toxina botulínica fou incorporada pels serveis quimicobiològics dels aliats al conjunt dels productes emprats en la guerra…
espectròmetre

Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres…
transitori coronal
Astronomia
Nom genèric usat per a descriure els canvis ràpids que es produeixen a la corona solar, encara que més especialment utilitzat per a descriure els moviments cap a l’exterior dels núvols de plasma coronal quan són ejectats al medi interplanetari.
Un dels més espectaculars fou detectat per el coronògraf LASCO, embarcat a SOHO, el 15 de gener de 1996 Les ejeccions de núvols coronals de plasma són el resultat d’una expansió dels camps magnètics coronals tancats en forma d’erupcions transitòries de massa són coneguts també com a CME Coronal Mass Ejections Són els agents conductors dels xocs magnetohidrodinàmics que es propaguen pel medi interplanetari, la segona forma d’expulsar material coronal a l’espai la primera són els dolls de vent solar d’alta velocitat d’un forat coronal Les observacions dels CME es realitzen utilitzant…
eco
Electrònica i informàtica
Aparició, en la pantalla de l’aparell, del punt lluminós corresponent a l’ona retornada (reflectida o dispersada) per un blanc.