Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
poder dispersiu
Física
Característica d’un medi transparent a la radiació electromagnètica.
Es defineix com la relació entre la diferència de les desviacions D de les ratlles F i C de l’hidrogen, de longituds d’ona λ F = 0,486 μm i λ C = 0,656 μm, i la desviació de la ratlla D del sodi, de longitud d’ona λ D = 0,589 μm, en travessar un prisma d’angle ϕ petit és a dir ϕ ≈ sin ϕ, fet amb el material que constitueix aquest medi El poder dispersiu K és expressat per on n F , n C i n D són els índexs de refracció del medi per a les longituds d’ona corresponents a les diferents ratlles L’invers del poder dispersiu és anomenat constringència
vidre flint
Física
Vidre òptic, molt dispersiu, amb un índex de refracció que pot arribar fins a 1,9.
És compost de sílice, d’òxid de plom i, a vegades, d’òxids de bor, de bari o d’alumini, i porta com a fundent òxids de sodi o de potassi Combinat amb vidre crown és emprat per a corregir aberracions en sistemes òptics
crown
Física
Vidre òptic molt fusible i poc dispersiu, amb un índex de refracció d’1,5 a 1,6.
Combinat amb vidre flint flint glass permet d’obtenir sistemes òptics acromàtics
velocitat de grup
Física
Velocitat a la qual es desplaça l’envolupant de dues o més ones que es propaguen en un medi dispersiu i, per tant, amb diferents velocitats de fase.
La velocitat de grup de dues ones harmòniques de la mateixa amplitud i direcció, però amb pulsacions ω i nombres d’ona k diferents, és v = Δω/Δ k , Δ indicant la diferència entre els valors de l’una ona i de l’altra
espectròmetre
© fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’ espectre
d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l' espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l' espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres…
aliment
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…