Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
cambrer
Cristianisme
Als monestirs i a les canòniques, eclesiàstic encarregat del proveïment dels vestits per als monjos, canonges o porcioners; a vegades s’encarregava també del parament de les habitacions, funció que als grans monestirs era encomanada al cubiculari.
Per a aquestes funcions el cambrer disposava d’una part de les rendes del monestir, dites de la cambreria Era considerat ofici major i dignitat eclesiàstica
advocat del general
Cadascun dels dos advocats assessors de què disposava la diputació del general o generalitat de Catalunya, des de les corts del 1413.
A partir de les corts del 1420 fou nomenat per sis anys, amb eleccions triennals eren considerats així mateix advocats del general dos advocats fiscals designats també triennalment per al mateix temps, segons resolució de les corts del 1560, confirmada a les del 1599 El càrrec d’advocat de la generalitat com el d’advocat de la ciutat fou, des del final del segle XV, el primer pas de la carrera per a passar després a l’audiència i al consell d’Aragó
mètode de Brass
Sociologia
Mètode matemàtic que permet estimar la mortalitat juvenil d’una població a partir de la proporció de fills que sobreviuen del total que neixen, encara que no es disposi de cap informació directa sobre la mortalitat per edats.
Fou desenvolupat al final dels anys seixanta per a elaborar taules de mortalitat de poblacions de l’Àfrica tropical de les quals no es disposava de dades suficients També és anomenat logit o logit de Brass
centre BTT
Ciclisme
Espai de lliure accés destinat a la pràctica de la bicicleta tot terreny amb un mínim de 100 km senyalitzats.
Promogut per Turisme de Catalunya, el 2011 disposava de disset centres repartits per tot el territori català Tots els centres tenen un punt d’acollida d’on parteixen els diferents itineraris certificats per la Federació Catalana de Ciclisme
drassaner
Història
Encarregat de la custòdia i de l’administració de la drassana.
A Barcelona hi havia un drassaner de la ciutat i un drassaner del general per inspeccionar les obres per compte de la ciutat o de la generalitat, respectivament el darrer, que disposava d’un notari o sotsdrassaner, es féu càrrec, a partir del 1608, de les funcions de municioner
capítol
Cristianisme
Reunió periòdica de tots els superiors o bé dels monjos, religiosos o clergues regulars d’una província ( capítol provincial
) o de tot el món ( capítol general
) segons els estatuts propis, destinada a deliberar i prendre acords referents a tot o a una part de l’orde o de la congregació.
Tenen sovint facultats legislatives o correctives Aquesta pràctica sembla que fou regulada per primera vegada per la congregació cistercenca, que en la seva Carta Charitis 1119 disposava la reunió de tots els abads de l’ordre, anualment, a Cîteaux El Concili Laterà IV 1215 els féu extensius a totes les congregacions monàstiques i a tots els ordres religiosos
fonedor
Història
El qui fabricava peces d’artilleria.
Aquest ofici sorgí al final de l’edat mitjana Als Països Catalans és testimoniat a Perpinyà ja al començament del s XVI la monarquia hispànica disposava de fonedors a sou en els seus establiments, com els de Barcelona o de Màlaga, o bé acordava amb particulars, sovint estrangers, l’ús dels establiments públics per tal de fabricar l’artilleria a un preu convingut
decret
Dret romà
Manament que feia un magistrat que disposava d’imperium preceptuant la realització d’una determinada actuació o autoritzant la realització d’un negoci jurídic.
joc decisiu
Esport
Regla que s’aplica en el joc del tennis quan hi ha empat en un set a sis jocs, i així ha estat convingut prèviament per tal de decidir ràpidament la sort del set.
Comença servint el jugador que no disposava del servei el seu rival serveix el segon i tercer punts i després cadascun dels jugadors ha de servir alternativament dos punts consecutius i canviar de pista a cada 6 punts, fins que un d’ells hagi guanyat 7 punts i l’altre menys de 6 Si hi ha empat a 6 punts, hom continua jugant fins que l’un aconsegueixi dos punts de diferència sobre l’adversari
governador general

©
Història
Càrrec creat vers la meitat del segle XIV com a substitució del de procurador general.
Vinculat a l’hereu de la corona catalanoaragonesa, al primogènit o, si no n'hi ha, a un infant, dotat de caràcter universal sobre tots els regnes de la corona i permanent, amb jurisdicció ordinària emanada de la llei i no pas per nomenament Disposava d’una cancelleria, amb canceller, vicecanceller, algutzirs i escrivania Desaparegué pràcticament a l’inici del s XVI amb la instauració dels lloctinents generals i les audiències Tenia diversos delegats o governadors
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina