Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
xarxa sinòptica
Meteorologia
Xarxa d’estacions meteorològiques que tenen un programa específic d’observacions simultànies, generalment coordinades per l’Organització Meteorològica Mundial.
Aquesta xarxa actua a gran escala les estacions disten entre si, com a mínim, uns 100 km i abasta una gran extensió de territori, com pot ser un continent, un hemisferi o la totalitat de la superfície terrestre Les dades de la xarxa sinòptica constitueixen l’entrada per a inicialitzar l’estat de l’atmosfera als models numèrics de predicció meteorològica
successió
Matemàtiques
Conjunt d’elements ordenats seguint l’ordre dels nombres naturals ℕ, és a dir, família d’elements (an ) indexats amb nombres naturals.
Així, 1/2, 1/3, , 1/ n , i x , 2 x 2 , 3 x 3 , , nx n , són successions Hi ha també successions de funcions, de variables aleatòries, etc Tota successió, anomenada també seqüència , pot ésser finita a 1 , a 2 , , a n o infinita a 1 , a 2 , , a n , El terme a n és dit terme n-èsim enèsim o terme general Donar una successió infinita pressuposa donar aquest terme general, és a dir, una llei de recurrència Un punt P és dit punt d’acumulació d’una successió a n , si en tot entorn de P hi ha infinits termes de la successió La successió 1, 1/2, 1, 1/3, , 1, 1/ n , té dos punts d’acumulació…
entorn
Matemàtiques
A l’interior d’una figura geomètrica fitada, conjunt de punts que disten d’un punt donat en menys d’una certa quantitat.
aberrància
Matemàtiques
Singularitat que es presenta quan els valors obtinguts d’un conjunt d’observacions d’una magnitud disten ostensiblement del valor mitjà obtingut amb totes les observacions.
Aquest terme és aplicat quan un nombre reduït de diversos fets presenten d’una manera excepcional unes característiques diferents d’altres fets que, dins el mateix cas, són relativament ben agrupats al voltant d’un valor mitjà
flanquejat angulat
flanquejat angulat
Heràldica
Dit de l’escut flanquejat amb les línies de divisió formant cadascuna un angle obtús, els vèrtexs de cadascun dels quals disten entre ells un terç de l’amplària total de l’escut.
occità
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, anomenada també llengua d’oc, pertanyent a l’agrupament lingüístic gal·loromànic.
La denominació llengua d’oc procedeix de la veu oc , en occità “si’ L’occità és la llengua pròpia d’Occitània i constitueix, doncs, una de les llengües ètniques parlades al territori de l’actual Estat francès Quant als límits —que cal traçar atenent l’extensió de les altres llengües veïnes—, hom pot assenyalar, pel que fa als parlars oc / oïl , que la línia divisòria entre ambdós no sembla pas haver variat gaire des de l’edat mitjana hom pot fixar-la partint de la confluència dels rius Garona i Dordonya, seguint el curs de la Gironda i, per Angulema, fins a Châteldon A partir d’aquí, el…