Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
república de les lletres
Conjunt dels literats i homes doctes.
literatura irlandesa
Literatura
Literatura conreada a Irlanda en irlandès.
A Irlanda es desenvoluparen tres cicles èpics precristians el mitològic, el dels fenians del s XI al XVIII, ambdós comuns a Escòcia, d’on sembla que procedeixen les composicions relatives a Ossian i a sant Patrici que hi són inserides, i el dels ulats, herois semimítics del s I, centrat en la figura de Cúchulainn i que és genuïnament irlandès Molt aviat aparegueren els filid, poetes doctes, desplaçats al s XIII pels bards, poetes, secretaris i consellers de famílies poderoses Amb el cristianisme entrà a Irlanda la cultura clàssica, que mai no hi tingué cap paper decisiu, a causa…
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en obscures mitologies cançons d’…
trobador | trobadora
Miniatura de trobador en un manuscrit del segle XIV
© Fototeca.cat
Literatura
Artista que crea composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars.
En sentit estricte, aquesta denominació és aplicada als poetes cultes i de nom conegut que escriviren en una forma supradialectal dels parlars de les terres d’oc als segles XII i XIII, bé que, als segles XIV i XV, fou aplicada també als poetes d’aquestes mateixes terres i de Catalunya i s’estengué als francesos trouvères , als italians trovatori i als gallegoportuguesos i castellans trovadores Poeta i músic ensems, les seves composicions no són pas concebudes per a ésser llegides, sinó escoltades Hom pot establir que el nombre de trobadors que escriviren en provençal en el sentit ampli…
llatí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu Imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al moment que es produí el trànsit a les respectives llengües nacionals.
Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…