Resultats de la cerca

Descobert per Doppler el 1842, fou descobert independentment per Fizeau el 1848, per la qual cosa és anomenat també efecte Doppler-Fizeau En el cas del so, l’efecte es tradueix en l’augment del to cap als aguts en aproximar-se la font a l’observador i en la disminució cap als greus en allunyar-se'n per exemple, és el cas del xiulet de la locomotora En el cas de la llum, el moviment d’aproximació entre la font lluminosa i el receptor produeix un desplaçament de les ratlles de l’espectre cap al violeta, mentre que un allunyament de la font en provoca un desplaçament cap al vermell A escala…

Els ultrasons emesos pel transductor ecogràfic es reflecteixen en les cèllules sanguínies per a tornar al transductor amb una desviació dels feixos directament proporcional a la velocitat de la sang Avantatja l’arteriografia en el fet que és un sistema no invasiu i es pot realitzar tantes vegades com calgui sense cap risc En patologia arterial permet l’estudi de les extremitats i dels troncs supraaòrtics, a més de valorar la magnitud d’una obstrucció En patologia venosa possibilita el diagnòstic de certesa de la tromboflebitis profunda, el grau d’insuficiència valvular de les venes varicoses…

La mesura en el receptor d’aquesta diferència de freqüència li permet determinar la velocitat i el sentit de moviment del mòbil Utilitzat en sistemes de control de velocitats d’automòbils, té també una gran aplicació en aeronàutica, ja que permet fer la radionavegació cega o de tipus dead-reckoning Opera en la banda de 8 a 12 GHz amb potències de transmissió inferiors als 50 W

És una conseqüència directa de la teoria de la relativitat formulada per Albert Einstein Com que el temps transcorre més lentament com més intens és el camp gravitatori en què ens trobem, la freqüència i per tant la longitud d’ona de l’ona electromagnètica es veu modificada en variar el camp gravitatori En cas que la font d’emissió es trobi en un camp gravitatori més intens que l’observador, aquest mesurarà una longitud d’ona desplaçada cap al vermell en cas contrari, el desplaçament observat serà cap el blau L’efecte Doppler ha estat verificat tant en experiments de laboratori…

Es val de l’efecte Doppler per a obtenir aquestes velocitats, transmetent una freqüència fixa i escoltant els ecos retornats que reboten a les petites partícules de sediment o plàncton que suren a l’aigua i que es mouen a la mateixa velocitat que l’aigua

Proporciona dades qualitatives de l’arribada de flux sanguini a l’extremitat La major precisió de l’ecografia Doppler situa la pletismografia en una segona línia de diagnòstic És útil en el diagnòstic i la valoració de la malaltia arterial oclusiva crònica, permet estudiar la funció dels petits vasos i, en funció dels resultats obtinguts, avaluar un membre En el cas dels diabètics, la pletismografia digital permet avaluar l’afectació vascular digital quan l’ecografia Doppler dels grans vasos proporciona un bon senyal

Té en compte l’efecte Doppler dels terminals, i especifica diferents taxes en la transmissió de dades segons la velocitat del mòbil

Com millor és la qualitat del canal poc soroll, efecte Doppler baix, pocs rebots en edificis, etc, més eficient, en bits per segon, és la modulació escollida Alternativament, també es pot escalar i adaptar l’amplada de banda utilitzada

Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…

Les cèllules tenen una grandària mitjana d’uns 30 000 km i el seu moviment és predominantment horitzontal, amb velocitats que oscillen entre els 300 i els 500 m/s L’any 1956, ABHart descobrí l’existència d’aquestes fluctuacions horitzontals, i RBLeighton les fotografià el 1962 utilitzant espectreheliogrames Doppler La component vertical de la velocitat és bastant més petita que la vertical, de 50 a 90 m/s, i la vida mitjana d’un supergrànul és de l’ordre d’1,3 dies Igual que la granulació ordinària, la supergranulació s’interpreta com un reflex en les capes altes de l’atmosfera…