Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
turbit
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia voluble d’arrels tuberoses, de la família de les convolvulàcies, de fulles simples alternes, de flors gamopètales, hipògines i pentàmeres, i de fruits capsulars.
És natural de l’Índia i l’arrel és emprada com a purgant dràstic
escamonea
Farmàcia
Goma resina extreta del rizoma de la planta herbàcia Convolvulus scammonia, la qual en conté aproximadament un 80%.
És un purgant dràstic que hom emprava associat amb la jalapa i el gingebre
carbassina
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, dioica, de tija ramificada des de la base i enfiladissa gràcies a circells oposats a les fulles palmatilobades, de flors verdoses, les mascles disposades en cimes corimboses i les femelles en umbel·les més o menys sèssils, i de baies globulars, fètides, de color vermell un cop madures.
Viu en bardisses i a les clarianes del bosc de ribera d’Europa, de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia occidental L’arrel és un purgant dràstic
oli de cròton
Farmàcia
Oleïcultura
Oli extret de les llavors del cròton.
És semiassecant, de color groc fosc i d’una olor característica És un fort purgant dràstic que hom administra mesclat amb oli d’olives, en càpsules de gelatina És emprat també com a revulsiu
cròton
Cròton (Codiaeum variegatum)
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les euforbiàcies, de fulles lanceolades, flors petites, agrupades en raïms solitaris, i fruits capsulars dehiscents.
Nadiu de l’arxipèlag malai, d’Austràlia i d’altres illes de l’Oceania, hi és conreat per a l’obtenció de l' oli de cròton , àmpliament emprat antany com a revulsiu, vesicant i purgant dràstic
podofil·lí
Farmàcia
Resina del podofil, extreta de l’arrel i el rizoma.
Constitueix el seu principi actiu És constituït per unes pólvores irritants, de color groc, una olor dèbil i un sabor acre i amarg és laxant i colagog a petites dosis , però dràstic i emmenagog a dosis superiors
cogombre salvatge
cogombre salvatge
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, ajaguda, monoica amb flors unisexuals pentàmeres, groguenques.
Fa baies oblongues, penjants, de superfície verdosa i aspra, que a la maturitat es desprenen del peduncle i projecten violentament per la part basal les llavors que contenen Creix a la vora de masos, corrals, camins i enderrocs, a la regió mediterrània El fruit és purgant dràstic
coloquinta
Coloquinta
Ori Fragman's Trek Nature Gallery (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cucurbitàcies, de tiges volubles proveïdes de circells, fulles dues vegades pinnatilobulades i fruits en pepònide, que tenen la forma i les dimensions d’una taronja i que presenten l’epicarpi fortament endurit i de color groc.
Pròpia del nord d’Àfrica, fou àmpliament conreada a la península Ibèrica a l’època musulmana, com ho palesa el fet que es doni subspontània a diverses localitats d’Andalusia, de Múrcia i del migjorn valencià La polpa del fruit és un purgant molt dràstic, conegut ja en l’antiguitat clàssica Els metges àrabs creien que era un antídot contra la mossegada de les serps
revolució
Política
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat.
Segons el marxisme, les institucions o estructures d’una societat resisteixen el pas del temps mitjançant l’aplicació de successives reformes que, a la llarga, aguditzen les contradiccions del sistema i duen a una situació revolucionària, en la qual es produeix un augment de la consciència històrica i grans crisis En aquest sentit, revolució s’oposa a evolució i a reforma i suposa un canvi qualitatiu en les relacions existents en la lluita de classes Així, la Revolució Francesa significà el triomf de la burgesia sobre la noblesa i la revolució socialista representa el triomf del proletariat…
xarampió
Patologia humana
Malaltia infectivocontagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que deixa immunitat duradora, és a dir, que només es pateix una vegada a la vida.
És causada per un mixovirus, i es caracteritza per un període d’incubació de 10 dies, un període prodròmic de 4 a 6 dies amb febre, conjuntivitis, rinitis i laringotraqueïtis, un període exantemàtic i un període de descamació Durant el període prodròmic és patognòmica la presència de les taques de Koplic taques blanquinoses punctiformes en la mucosa de la cara interna dels llavis i de les galtes L’exantema xarampionós, de 4 a 6 dies de durada, és de tipus maculopapular, no confluent, de color vermell violat s’inicia a la cara i s’estén progressivament pel tronc i les extremitats, respectant…