Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
agent de duanes
Economia
Dret mercantil
Intermediari entre l’administració de duanes i els particulars; intervé en les operacions de despatx de les mercaderies, sigui com a representant autoritzat dels consignataris, sigui com a receptor d’aquestes.
Segons la legislació espanyola, els agents de duanes són sotmesos a la jurisdicció del ministeri de finances i considerats, a alguns efectes penals relacionats amb el contraban, com a funcionaris públics Estan organitzats collectivament en els collegis oficials d’agents i comissionistes de duanes
despatx de duanes
Economia
Dret fiscal
Conjunt de tràmits burocràtics seguits per l’administració duanera per donar curs a les importacions o a les exportacions de mercaderies.
carrabiner
Militar
A l’Estat espanyol, guàrdia destinat a la repressió del contraban i a la vigilància de costes, fronteres i duanes.
El cos de carrabiners de costes i fronteres fou creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats del resguard civil destinats a duanes Fou reorganitzat l’any 1837 i l’any 1842 amb el nom de cos de carrabiners reials Per la seva duplicitat de funcions amb la guàrdia civil i per la seva actuació durant la guerra civil de 1936-39, fou suprimit com a cos el 1940 i passà a constituir una secció de la guàrdia civil
dret d’almirallat
Transports
Dret marítim
Dret introduït al s XVIII a Espanya per Felip V, cobrat a les duanes i ports sobre les embarcacions que entraven o sortien i sobre les mercaderies que duien.
Era designat amb els noms d'ancoratge, neteja de port i llanterna, i destinat a dotar la paga dels almiralls Ferran VI incorporà aquest drets al fisc Quan l’any 1807 fou creat almirall Manuel Godoy, fou restablert el dret d’almirallat a favor seu Fou suprimit amb la unificació dels aranzels de duanes
batlle general
Història del dret
Oficial de nomenament reial, documentat ja al segle XIII.
N'hi havia al Principat de Catalunya i als regnes de València i de Mallorca a més d’un amb jurisdicció sobre la Vall d’Aran Administrava el reial patrimoni, amb una jurisdicció, ensems civil i criminal, amb competència en matèria mercantil i altres duanes, béns vacants, preses i naufragis, aigües públiques, causes d’amortització, etc El batlle general del qual depenien els locals i territorials era secundat per un procurador fiscal en matèria de patrimoni reial o el fisc i la seva gestió intervinguda pel mestre racional Després dels decrets de Nova Planta llurs funcions passaren…
col·legi
Dret administratiu
Corporació de dret públic integrada per persones pertanyents a una mateixa professió liberal.
A l’Estat espanyol, els collegis són integrats per titulars universitaris advocats, metges, farmacèutics, arquitectes, enginyers, etc, alguns amb precedents medievals, però regulats al segle XIX n'hi ha també d’altres de simplement professionals agents de duanes, de canvi i borsa, etc La inscripció al collegi és obligatòria per a l’exercici de la professió, però el seu àmbit territorial és variable pot abastar un districte universitari o només un partit judicial, com és el cas de molts collegis d’advocats Aquests darrers tenen una activitat destacada en el conjunt de collegis…
dret d’entrades i eixides
Història
Contribució sobre el valor de les mercaderies autòctones i estrangeres exportades o importades recaptada a les fronteres terrestres i marítimes i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
N'era exceptuada l’entrada del blat i d’algun altre producte alimentari essencial carn i vi, com també la sortida de draps, puix que ja havien pagat la bolla Reglamentat a partir de la cort general de Montsó de 1362-63 com a dret transitori, a l’igual del de la bolla, esdevingué aviat permanent La mitjana del dret era d’uns 2 diners per lliura, al segle XV, i passà a uns 4 diners per lliura als segles XVI i XVII, però experimentava reduccions o ampliacions per tal d’afavorir un corrent comercial o contrarestar un competidor La taxa sobre la moneda treta del país per particulars i l’exportació…
almoixerif
Història
Entre els sarraïns, a l’edat mitjana, encarregat de la recaptació dels drets de duanes.
dret d’ancoratge
Història del dret
Imposició municipal que, almenys des del segle XIV, havien de pagar els vaixells per rebre l’autorització de fondejar en els ports i altres llocs habilitats de la costa.
La ciutat de Barcelona cobrava aquesta exacció ja al segle XIV i amb el seu producte es rescabalava de les despeses de l’armament contra els pirates i d’altres enemics del rei havia començat com una imposició transitòria, però amb el temps es feu permanent tenien cura de l’efectivitat de la imposició un mestre portolà, un notari i un racional L’any 1497, Ferran II donà llicència al municipi barceloní per arrendar aquesta imposició tal com ja es feia amb les altres l’agost de 1498, el consell de Barcelona establí les ordinacions i les taxes del dret d’ancoratge Felip V restablí aquesta exacció…