Resultats de la cerca

Estudis per filogènia molecular publicats el 2001 indiquen que els protostomats estan repartits en dos grups, els ecdisozous i els lofotrocozous Els lofotrocozous inclouen els braquiòpodes, els briozous, els ciliòfors, els entoproctes, els gnatostomúlids, els molluscs, els nemertins, els platihelmints, els forònids, els rotífers i els sipuncúlids Tot i formar part dels protostomats, mantenen moltes similituds morfològiques amb els deuterostomats, cosa que ha fet dubtar sovint de la seva posició filogenètica

El tractament d’aquest fenomen fonètic, important per al compte mètric del vers, és condicionat per la natura i l’evolució històrica de cada llengua i la incidència d’aquesta en la poesia En la poesia catalana antiga el compte del vers es feia atenint-se al nombre de vocals o diftongs, i l’hiat era admès quan es tractava de vocals de distint so, mentre que es feia elisió si les síllabes en contacte eren homòfones, i també entre pronunciacions fortes i àtones de la vocal a i quan la vocal feble o neutra era atreta per la forta en contacte correntment les elisions eren indicades gràficament Per…

Asseguts, generalment, l’un al costat de l’altre, cada intèrpret té assignat un determinat registre de l’instrument normalment, un intèrpret el registre agut i l’altre el greu El fet que tots dos toquin un mateix instrument fa dubtar alguns que es tracti d’autèntica música de cambra -cosa que no sol passar amb la música per a dos pianos- Amb l’èxit i la gran difusió que el piano experimentà al final del segle XVIII i durant tot el XIX, molts compositors escriviren obres per a piano a quatre mans Cal destacar-ne WA Mozart sonates KV 497 i 521, F Schubert Fantasia en fa m , D 940…

Poc habitual, pel que sembla, en l’antiguitat —bé que Fídies, per exemple, signà el seu Zeus d’Olímpia—, el costum de signar anà arrelant a l’edat mitjana Magius signà el Beatus de San Miguel de Escalada 926 Nova York, Pierpont Morgan Library, Gislebert, el timpà de la catedral d’Autin primera meitat del s XII, Elisava, el brodat dit Estendard de Sant Ot s XII Museu Tèxtil, Barcelona Arnau Cadell signà pensant en “la posteritat” el claustre de Sant Cugat del Vallès 1190, un Iohs = Johannes Pintor signava l’antipendi de Gia s XIII Museu d’Art de Catalunya, Teresa Díaz, els frescs de Santa…

El seu desenvolupament es produí a partir del segle XIII, fonamentant-se en el dret romà, i culminà en el Corpus Iuris Canonici La reunió de grans concilis com el de Trento i el creixement de l’activitat legislativa obligà a una reestructuració i sistematització, que prengué cos amb el Codi de dret canònic El codi vigent actualment fou elaborat per una comissió nomenada per Joan XXIII el 28 de març de 1963, després de la primera sessió del concili II del Vaticà Continuada la tasca per Pau VI, el nou codi fou aprovat per Joan Pau II el 25 de gener de 1983 Consta de 1753 cànons i recull les…

Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic i rituals cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana, etc Fenomen molt…