Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
alter ego
Locució que significa ‘un altre jo’, emprada per a designar una persona molt identificada amb les opinions i empreses d’una altra, que gaudeix de tota la seva confiança, que se li assembla molt.
principi del plaer
Principi segons el qual les necessitats instintives han d’ésser immediatament satisfetes, bé per l’acompliment del desig corresponent, bé per la fantasia.
Segons la psicoanàlisi, les activitats inconscients anomenades també activitats de l' id o de l’allò són dominades per aquest principi amb el desenvolupament de l' ego, tanmateix, la persona pren consciència del que la realitat exigeix principi de realitat amb el desenbolupament del super-ego , així mateix, pren consciència de les exigències ideals que no se satisfan ja en la fprma primitiva de l' id
consonantització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una vocal o una semivocal passen a tenir valor de consonant.
En llatí ego > * eo > 'jo’
repressió
Psicologia
Procés o mecanisme psíquic mitjançant el qual resten inconscients determinats elements dinàmics de l’activitat instintiva (emocions, motivacions, tendències o idees), per tal com aquests són o són vistos com a penosos o perillosos per a l’individu, en virtut dels costums o de la moral imperants al seu entorn.
La repressió, enunciada també per SFreud —el qual n'accentuà extremament l’arrel i el caràcter específicament sexualistes— com a rebuig que l’ego fa dels impulsos emanats de l’allò i que entren en conflicte amb ell, és diagnosticada actualment pels psiquiatres només en els casos en què els factors etiològics d’una neurosi o psicosi suggereixen, per exclusió, un determinisme psicogènic
sublimació
Psicologia
Procés inconscient de l’ego mitjançant el qual aquest perd el seu contingut sexual i es dirigeix a activitats compensadores (ciència, art, etc).
Segons la teoria psicoanalítica posterior al segon decenni del s XX, la sublimació és un mecanisme de defensa que canalitza els impulsos reprimits per la societat dins unes vies més comunament apreciades i acceptades
cosins encreuats
Antropologia
En la terminologia antropològica, traducció general dels termes emprats en cultures molt diverses per a designar els fills o filles de les germanes del pare i dels germans de la mare d’ego.
En oposició als cosin parallels , que inclouen als fills o filles dels germans del pare i de les germanes de la mare Aquesta classificació té la imortància com a mecanisme regulador del matrimoni Així, és freqüent en moltes d’aquestes cultures de considerar la unió sexual o el matrimoni entre cosins parallels com a incestuós, mentre que hom tendeix, en canvi, a afavorir les unions entre cosins encreuats