Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
moll d’embarcament
Transports
Edifici annex a la terminal d’un aeroport, des del qual es pot accedir a les aeronaus, normalment per una passarel·la.
aeroport
Elements d’un aeroport: 1, torre de control; 2, pistes; 3, terminal de càrrega; 4, mòdul d’embarcament; 5, terminal de passatge; 6 sala de pre-embarcament; 7, recollida d’equipatge; 8, accés i facturació
© Fototeca.cat
Transports
Aeròdrom proveït d’instal·lacions i serveis permanents que assisteixen amb regularitat el trànsit aeri i que permeten l’aparcament, l’entreteniment i la reparació de les aeronaus, així com l’embarcament i el desembarcament de passatge i de càrrega.
La transformació de l’aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial El pes i la velocitat creixents dels avions emprats, les majors exigències quant a seguretat, la necessitat de permetre l’aterratge i l’envol, amb fluïdesa, de quantitats cada vegada més grans d’aeronaus i, per tant, de rebre i d’evacuar majors quantitats de passatgers i de càrrega, així com les formalitats legals imposades pel fet de procedir, les aeronaus, d’altres països, convertiren els antics camps d’aviació en estructures complexes de…
noli
Transports
Economia
Dret marítim
Preu estipulat per a un transport de mercaderies per la mar.
Pot ésser establert segons la durada del transport per dies, per mesos o pel temps de viatge, el volum que ocuparan les mercaderies al vaixell o les característiques de les mercaderies pel pes, per les dimensions o pel nombre d’unitats d’embalatge El noli és pagat, normalment, al port de destinació o, quan hom ho estableix així, al port de sortida Malgrat que és obligatori de fer constar l’import del noli a la pòlissa del transport anomenada també pòlissa de noli i al coneixement d’embarcament, l’incompliment d’aquesta norma no implica legalment l’anullació del contracte
embarcador
Lloc destinat a l’embarcament de gent, de mercaderies, etc.
carregador | carregadora
Transports
Dret marítim
Persona que embarca mercaderies en règim de càrrega general, especialment quan l’embarcament no és formalitzat amb una pòlissa de noli (noliejador), sinó només amb el coneixement d’embarcament.
escala
Transports
Port o indret on toca una nau per a efectuar-hi un embarcament o un desembarcament.
port
Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
portaló
Transports
Obertura a manera de porta practicada al costat d’un vaixell per a l’embarcament de la tripulació i dels passatgers i els efectes portàtils.
gasoducte
Gasoducte en construcció
© Gas Natural
Química
Tecnologia
Conducció metàl·lica de gran diàmetre emprada per a transportar els gasos naturals o de destil·lació des dels jaciments o llocs de producció fins als centres de consum o d’embarcament.
moll
Moll de pesca
© Corel
Construcció i obres públiques
Obra construïda a la vora de la mar o d’un riu navegable que serveix per a facilitar l’embarcament i el desembarcament de persones i mercaderies i, de vegades, de refugi a les naus.
Consisteix en una plataforma allargada, disposada al llarg de la ribera o avançant artificialment cap a l’aigua, i que limita les dàrsenes La llargada és variable, i l’amplada pot arribar a fer 200 m o més Hom hi situa magatzems, estacions marítimes, grues, vies de tren, etc El mur de contenció, que suporta l’aigua per una cara i el terraplè per l’altra, pot ésser fet de fàbrica de carreu, de maçoneria, de totxo o de formigó La fonamentació és fàcil en terrenys poc compressibles com la sorra, però en els altres cal adoptar pilars de formigó, fusta o ferro Un tipus diferent és el fet amb…