Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
emmascarament
Arxivística i biblioteconomia
Procés consistent a ocultar o suprimir dades d’un document amb la finalitat de garantir la privacitat o la confidencialitat d’aquestes dades.
emmascarament
Disseny i arts gràfiques
Procediment emprat en la selecció de colors per a obtenir en el positiu el percentatge adequat del color primari que hom selecciona.
emmascarament del so
Electrònica i informàtica
Fenomen segons el qual un so s’interfereix amb un altre i el fa inaudible.
Normalment és a causa d’una diferència molt gran entre els volums dels dos sons, que fa que el sentit de l’oïda només distingeixi el més alt
cortina de fum
Militar
Núvol o boira artificial que és col·locat entre les forces pròpies i l’enemic a fi d’amagar el moviment d’aquelles.
Fins a l’aparició del radar, els vaixells de guerra utilitzaven sovint aquesta forma d’emmascarament
assaig clínic
Medicina
Avaluació experimental d’una substància o medicament mitjançant administració o aplicació a éssers humans.
Hom el duu a terme per tal d’estudiar-ne els seus efectes farmacodinàmics i la seva metabolització en l’organisme humà per a establir-ne l’eficàcia terapèutica, profilàctica o diagnòstica i per a conèixer-ne les contraindicacions, les reaccions adverses i determinar-ne la seguretat La selecció dels criteris amb què hom l’efectua dóna lloc a diverses modalitats en l' assaig clínic obert no hi ha un grup de control, per contraposició a un assaig clínic controlat en l' assaig clínic sense emmascarament la substància administrada és coneguda tant pels subjectes com per l’observador…
quelació
Bioquímica
Procés mitjançant el qual es forma un complex de coordinació, anomenat quelat, entre un ió metàl·lic i un lligand bidentat o multidentat.
La quelació comporta un canvi notable de les propietats dels ions que la sofreixen, especialment pel que fa a la coloració i a la conductivitat elèctrica D’altra banda, el procés de quelació origina espècies notablement més estables que les que es formarien entre els mateixos ions i lligands monodentats, principalment a causa de factors de tipus entròpic efecte de quelat La quelació troba aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa, ja sia mitjançant la formació de quelats colorats característics de determinades espècies catiòniques, ja sia promovent la precipitació…
comando
Militar
Força d’assalt autònoma de pocs efectius, organitzada i preparada per a acomplir missions especials.
L’acció del comando consisteix generalment en operacions amfíbies ofensives, ràpides factor sorpresa i d’una gran qualitat La selecció dels comandos és molt acurada i es nodreix de voluntaris La instrucció és molt dura hom requereix preparació física, domini de les tècniques militars, emmascarament, coneixement de l’idioma i els costums del país on ha d’actuar i, condició també fonamental, una ferma preparació moral L’armament és el propi de forces de xoc, i l’organització de les unitats —amb un tant per cent elevat d’oficials i sotsoficials— és d’una gran flexibilitat Les…
epístasi
Biologia
Fenomen que consisteix en l’emmascarament per un gen (epistàtic) del genotip corresponent a un altre gen (hipostàtic) no al·lel del primer.
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…