Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
empesa
Indústria tèxtil
Rigidesa que té la roba i que sol perdre rentant-la o amb l’ús.
empesa
Indústria tèxtil
Adob que hom posa als teixits per donar-los aparença de qualitat.
empès | empesa
Tancat incompletament, sense clau ni pestell; ajustat.
paratge
Indústria tèxtil
Operació que consisteix a donar un recobriment llis i resistent d’aprest als fils d’ordit perquè puguin resistir millor els intensos esforços i refrecs que sofreixen durant el tissatge i evitar, també, la formació de borra.
Un bon aprest ha d’adherir-se bé al fil, n'ha de conservar l’elasticitat i la flexibilitat, ha d’ésser llis i suau, ha d’evitar l’adhesió d’uns fils d’ordit amb els altres i amb els òrgans de la màquina de parar i s’ha de poder eliminar fàcilment del teixit Pot ésser d’origen natural coles d’albúmina, ja poc utilitzades, aprests basats en diferents tipus de fècules i midons, molt sovint eterificats o esterificats per a fer-los solubles en l’aigua, i èters de cellulosa, com la carboximetilcellulosa i la metilcellulosa o sintètic alcohol polivinílic, acrilat de metil, polímers de l’àcid acrílic…
estearina
Química
Substància que és present en alguns greixos animals i vegetals.
Hom l’obté per reacció de l’àcid esteàric amb glicerol en presència de Al 2 O 3 Es fon a 55°C és insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics És emprada en la fabricació d’espelmes i com a empesa en la indústria tèxtil
aplanadora
Tecnologia
Màquina utilitzada en els tallers de caldereria per a aplanar xapes metàl·liques.
Per a grans gruixos de xapa hom utilitza les aplanadores hidràuliques semblants a les premses hidràuliques, mentre que per a les xapes primes cal fer servir les aplanadores policilíndriques , contituïdes per dos grups de corrons, l’inferior fix i el superior regulable en alçada, entre els quals avança la xapa empesa pel moviment de gir dels corrons inferiors
boterola
Tecnologia
Eina emprada per a reblar.
D’acer d’una gran duresa i en forma aproximadament de punxó gruixut, un dels seus extrems és proveït d’una concavitat —generalment en forma de casquet esfèric— que afaiçona la cabota del rebló quan és colpejada per l’altre extrem amb un martell manual, hidràulic o pneumàtic o bé és empesa per una premsa, mentre que l’altre cap del rebló aguanta l’impacte, encabit dins l’allotjament d’una altra boterola contraboterola oposada
sudoku
Jocs
Joc d’estratègia matemàtica que consisteix a omplir, amb les xifres de l’1 al 9, una quadrícula de 81 caselles dividida en subquadrícules de 3 × 3, partint d’algunes xifres ja col·locades i sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o subquadrícula.
Està inspirat en el sistema de probabilitats inventat pel matemàtic suís Leonhard Euler al segle XVIII El 1979, amb el nom de Number Place , aparegueren uns llibres de trencaclosques amb sudokus, però el joc no es popularitzà fins el 1986, quan l’editor i empresari japonès Maki Kaji Sapporo, 8 d’octubre de 1951 – Tòquio, 10 d’agost de 2021, president de l’empesa Nikoli, li donà el nom de sudoku en japonès sūdoku , compost de sū ‘xifra, número’ i doku ‘únic’ La internalització del joc arribà el 2005 amb l’aparició de sudokus en diaris i revistes arreu del món