Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
relats de la passió
Crist en la Creu, representació pictòrica que realitzà el pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) de la Crucifixió de Crist, un dels episodis de la Passió de Jesús
© Corel Professional Photos
Bíblia
Conjunt de narracions sobre l’empresonament, el judici, la condemna i la crucifixió de Jesús.
Constitueixen les tradicions més antigues del cristianisme, tema fonamental de la primera predicació Entre les nombroses narracions que se'n feren i que integren tot un grup entre els evangelis apòcrifs, quatre n'han estat acceptades com a canòniques en els Evangelis La constatació que hi era acomplerta la voluntat del Pare, anunciada en les Escriptures, era el fil que guiava els narradors en la selecció i ordenació d’episodis, com el del tros de pa donat per Jesús al traïdor, el de la dispersió dels deixebles, els de la flagellació i dels escarns dels soldats, els del repartiment dels…
relapse | relapsa
Cristianisme
Que recau en una heretgia de la qual havia abjurat.
Al tribunal de la inquisició el reu relapse mereixia automàticament l’empresonament i, a partir de mitjan s XIII, havia d’ésser condemnat a mort i relaxat Tanmateix, en la pràctica, hi hagué heretges reconciliats dues i tres vegades
clau de comte
Història
Regalia en virtut de la qual els sobirans del comtat de Barcelona podien examinar els llibres del consell municipal de Barcelona.
El 1634, en plena crisi entre les institucions catalanes i la monarquia hispànica, la negativa del Consell de Cent que fossin examinats els llibres d’arrendament i de comptes dels drets i les imposicions, a causa dels quints que el rei pretenia de cobrar, provocà un greu incident amb el lloctinent de Catalunya i l’empresonament de quatre membres del Consell de Cent
excusat
Història
Impost concedit pel papa (1567) a la monarquia hispànica que consistia en la percepció dels delmes i els drets de la casa que pagava més per cada parròquia.
Juntament amb el de la Croada i subsidi de quarta , formava part de les Tres Gràcies, concedides pel papa als reis hispànics La generalitat de Catalunya es negà a pagar-lo des del 1570, allegant que els delmes eren de domini temporal i no eclesiàstic i que, per tant, no en podia disposar el papa Després de lluites i excomunions —que culminaren amb l’empresonament dels diputats i oïdors de comptes—, l’afer fou deixat a decisió de la cort del 1589, que decidí de no pagar-lo De nou es renovà la lluita, sense èxit, el 1626 Des del principi del s XVIII, tanmateix, fou implantat sense…
crim contra la humanitat
Dret internacional
Acte delictiu consistent en l’agressió deliberada contra una població civil, realitzat com a part d’un pla sistemàtic o indiscriminadament.
Inclou l’assassinat i l’extermini, l’esclavització, la deportació, l’empresonament, la tortura, la violació, el segrest, la persecució de grups definits i altres delictes de similar gravetat Sovint és difícil de distingir-lo del genocidi , el qual, en principi, es dirigeix contra un collectiu prèviament definit que identifica les víctimes, tant reals com potencials La figura del crim contra la humanitat, en canvi, parteix de la individualitat de la víctima sense considerar-ne l’adscripció a cap grup El terme fou emprat per primer cop per les potències aliades de la Primera Guerra…
dret administratiu
Dret administratiu
Conjunt de normes del dret públic intern que regulen l’organització i l’activitat de les administracions públiques.
Hom manté que aquest dret és inicialment conseqüència de la divisió de poders instaurada arran de la revolució burgesa per eliminar els privilegis del monarca i de la noblesa, que troba un desenvolupament en l’estat de dret, com més va més intervencionista L’anàlisi històrica demostra, però, la importància assolida per l’administració pública en molts estats de règim autoritari Cal remarcar que les finalitats perseguides per l’administració depenen, en realitat, de la ideologia política de la classe governant El dret administratiu vigent a Espanya s’inspira en el régime administratif francès…
presó preventiva
Dret processal
Privació de llibertat del processat —no té caràcter de pena— durant la tramitació de la causa.
En un estat de dret, cap ciutadà no pot ésser pres sinó en virtut d’un manament judicial, i tota persona detinguda o presa sense les formalitats legals o fora dels casos prevists en la constitució i en les lleis, ha d’ésser posada en llibertat a petició seva o de qualsevol ciutadà Només pot decretar-la el jutge d’instrucció, el que formi les primeres diligències o el que en virtut de comissió o interinament n'exerceixi les funcions Per a decretar-la, cal que consti en la causa l’existència d’un fet que presenti les característiques de delicte, que aquest tingui assenyalada pena superior a la…
clamosa
Història
Acusació que el fiscal de la inquisició presentava contra els sospitosos en la fe catòlica, amb demanda d’empresonament, acompanyada per les denúncies i les proves testificatives que la justificaven.
cachet
Història
A França, durant l’Antic Règim, carta signada pel rei i amb el seu segell, per a comunicar a una autoritat alguna decisió seva, especialment una ordre d’exili o empresonament.
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…