Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
missatger | missatgera
Motorista que duu encàrrecs, cartes, paquets, etc, a domicili.
manefla
Història
Funcionari destinat a fer els encàrrecs o a portar els avisos d’una corporació o comunitat.
direcció
Cinematografia
Art i tècnica de guiar la realització de totes les etapes d’un film.
La direcció cinematogràfica pot ésser dividida en dues funcions direcció de producció, que té cura de tots els aspectes financers i econòmics del film producció, i direcció artística , que s’encarrega dels altres aspectes, l’adaptació del guió, el control de la fotografia, la direcció d’actors, la mescla i el muntatge del film És en aquest darrer sentit que el director de cinema esdevé l’autèntic creador i autor del film, i la història de la direcció és la mateixa història del cinema cinematografia De tota manera, en la producció industrial, la direcció cinematogràfica pot restar com una…
indústries de guerra
Militar
Conjunt d’indústries destinades a la producció d’armament (indústria de l'armament).
A Catalunya, en el període de 1936-38, el conjunt industrial dels rams siderometallúrgic, químic i d’aviació depenia de la Comissió d’Indústries de Guerra Era format per empreses una part de la producció de les quals servia a la guerra, però no era exclusivament bèllica noves empreses, creades aprofitant les installacions preexistents o construïdes de nova planta, exclusivament per a la guerra, i empreses auxiliars o complementàries que rebien encàrrecs de la Comissió El 15 de setembre de 1936 el complex industrial de guerra format per les empreses dels dos primers grups…
donat | donada
Cristianisme
Persona que està al servei d’un monestir, d’un convent, d’un santuari, per a complir els encàrrecs dels religiosos, captar per a ells, etc.
factor | factora
Transports
Persona que en les estacions té cura de la recepció, expedició i el lliurament d’equipatges, d’encàrrecs, de mercaderies, etc, que són transportats en els ferrocarrils.
jurament de Montsó
Història del dret català
Jurament que rebien els notaris per part dels atorgants en els instruments de vendes a carta de gràcia, redempcions, donacions, arrendaments, hipoteques, encàrrecs, permutacions o altres transmissions qualssevol de propietats emfitèutiques.
En el sentit que hom ho feia sense frau de lluïsmes, foriscapis, terços, fadigues o altres drets dels senyors directes Fou manat de fer en una constitució de la cort de Montsó del 1537
acte sacramental
Teatre
Peça dramàtica en un acte, de caràcter al·legòric, l’objecte de la qual és l’exaltació de l’eucaristia.
Els personatges simbolitzen idees abstractes que plantegen, d’una manera discursiva, problemes d’abast teològic, amb un mínim d’acció en la seva època de plenitud, i gràcies especialment a l’obra de Calderón de la Barca, foren posades en joc unes tècniques molt evolucionades i una gran riquesa escenogràfica Destinada a ésser representada en la festivitat de Corpus Christi, fou el resultat d’una transacció entre el costum popular medieval de celebrar la diada amb representacions teatrals i les exigències de la reforma catòlica, tal com fou aplicada, després del concili de Trento, als regnes…
música de Santander
Música
Música desenvolupada a Santander (Cantàbria).
Al segle VIII el rei d’Astúries Alfons II hi fundà una abadia, on es conservaven les relíquies de dos màrtirs locals, sant Emeteri i sant Celedoni Alfons VIII li concedí el fur de repoblació el 1187 A partir del segle XII la ciutat experimentà un gran creixement i l’abadia esdevingué collegiata L’any 1754 es convertí en seu episcopal L’església de la collegiata, després catedral, fou erigida durant el segle XIV, destruïda per un incendi el 1941 i restaurada posteriorment Durant els segles XV i XVI la riquesa, es basà en el comerç tèxtil amb Flandes de la ciutat i a partir del XVIII, en el…
Epístola
Bíblia
Cadascuna de les vint-i-una cartes atribuïdes a diversos apòstols i que formen part del Nou Testament.
Ordinàriament mantenen la mateixa estructura un sobreescrit inicial, amb els noms dels corresponsals i dels destinataris i la salutació el cos de la carta, dividit sovint en un doble contingut doctrinari i exhortatiu, la longitud del qual és molt variable i una conclusió, que comprèn salutacions, consells darrers, encàrrecs personals i àdhuc una signatura personal que dóna autenticitat a l’escrit Llur gènere és mixt, intermedi entre la carta i l’epístola Hom les classifica en dos grans grups paulines i catòliques Hom anomena Epístoles paulines les catorze epístoles del Nou…