Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
encastat | encastada
Escut truncat encastat amb creus
Heràldica
Dit de l’escut la línia de partició del qual forma figures (creus, trèvols, flors de lis, etc) que s’encasten o penetren alternativament a cadascuna de les dues particions del camper.
Les peces també poden ésser encastades
armari de paret
Construcció i obres públiques
Buit practicat en una paret, amb bastiment i portes, destinat als mateixos usos que l’armari moble.
boquet
Construcció i obres públiques
Cap de biga que sobresurt de la façana d’una casa i que serveix per a aguantar el ràfec de la teulada, la volada d’un balcó, etc.
El boquet és sempre un cap de biga fals, encastat a la paret i que no la traspassa
boca d’incendis
Boca d’incendis
Construcció i obres públiques
Presa d’aigua brancada sobre una canalització de gran cabal, que és situada a la via pública o a l’entrada d’un immoble i on poden ésser connectades les mànegues d’aigua per a l’extinció d’incendis.
Poden adoptar la forma d’un piló de ferro, d’una arqueta encastada al sòl o d’un armari encastat a la paret Generalment el seu ús és reservat als serveis de bombers
passador
Construcció i obres públiques
Barra d’acer, normalment de petit diàmetre, que hom col·loca entre dues lloses contigües de formigó armat, travessant la juntura, per a impedir-ne el moviment relatiu transversal i establir les condicions mecàniques d’unió entre elles.
El passador d’ancoratge , que té la missió d’articular les lloses entre si sense permetre'n moviments longitudinals, va encastat en cadascuna de les lloses, mentre que el passador lliscadís va ancorat en una de les lloses i penetra en l’altra de manera que en permet el moviment longitudinal, habitualment pintant la superfície de la barra amb un producte bituminós o bé fent-la lliscar dins una beina encastada en la llosa
dama
Transports
Tascó o clavilla col·locat a tall d’escàlem encastat en la regala dels bots, on hom estreba els rems per a bogar.
llimera
Transports
Forat practicat al buc d’una nau per a deixar passar el cap del timó i el joc de la canya que hi va encastat.
virginal
Música
Instrument de corda pinçada amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Té forma rectangular, amb el teclat encastat en l’instrument i les cordes obliqües respecte del teclat El so es produeix quan, gràcies a un mecanisme de saltadors semblant al del clavicèmbal , es posen en vibració una o més cordes tensades entre dos punts fixos Té dos ponts a la taula de ressonància, fet que contribueix a donar-li una gran sonoritat L’origen del nom encara és obscur El virginal florí especialment durant el primer Barroc, i se’n construïren per tot Europa…
ressort
Quatre tipus de ressorts
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc, per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural desenvolupant una força utilitzable.
Els ressorts són emprats per a diverses finalitats, entre les quals cal destacar les d’amortidors de xocs topalls dels vagons de tren, ballestes d’automòbil, etc, d’acumuladors de treball molla dels rellotges, de les joguines, etc, per a repartir esforços en els somiers, etc, de limitadors d’esforç en les premses, etc, per a mesurar forces, com a element d’oscillació espiral dels rellotges, etc, etc Els ressorts poden ésser classificats, segons que la deformació principal sigui per flexió o per torsió, en ressorts de flexió i ressorts de torsió segons la manera com són aplicades les forces,…
pern d’ancoratge
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Pern en el qual la cabota ha estat substituïda per un eixamplament que pot ésser encastat a una paret, etc, i que és emprat per a fixar-hi alguna cosa en subjectar-la amb la femella roscada a l’extrem lliure.