Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
camí de séquia
Agronomia
Construcció i obres públiques
Camí que voreja tot el llarg d’una séquia, generalment un dels seus marges endurits.
trapàcies
Botànica
Família de mirtals composta per herbes aquàtiques heterofil·les, de flors perígines solitàries i de fruits nuciformes endurits.
Comprèn únicament el gènere Trapa , l’espècie més coneguda del qual és Tnatans , la castanya d'aigua
acte de fe
acte de fe presidit per sant Domènec, pintura de Berruguete
© Fototeca.cat
Història
Cerimònia establerta pels tribunals de la inquisició dels regnes hispànics (des de ben entrat el s XVI) per tal de llegir solemnement el procés de les causes de fe que havien instituït o substanciat.
Aquesta cerimònia era precedida per una processó, una missa i un sermó En aquesta cerimònia hom rebia de nou a l’Església el qui abjurava l’error de què havia estat acusat, o bé era lliurat al braç secular aquell condemnat que no es retractava de les acusacions de què era objecte, el qual era executat immediatament a la plaça pública on tenia lloc l’acte de fe Els preparatius duraven un mes i el vespre que precedia l’acte de fe era constituïda una processó fins a arribar al lloc de la cerimònia A la matinada, després de la celebració d’una missa i de l’oferiment d’un àpat lleuger per a tots…
plàstic
Ampolles de plàstic
Química
Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química, susceptibles d’ésser conformats per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.
Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…
pintura
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les matèries de càrrega que l’espesseixen, n’augmenten l’opacitat, etc) en una preparació líquida a base d’un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents, plastificants i assecants.
Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun dels casos,…
pastillatge
Art
Tècnica decorativa consistent a adornar una superfície llisa, generalment de fusta, amb motius en relleu que es modelen amb una pasta feta de guix i cola i que, un cop endurits, es poden daurar o policromar.
Aquesta tècnica tingué especial vigència durant l’edat mitjana i el Renaixement
polièster
Química
Nom genèric dels plàstics obtinguts per policondensació de poliàcids amb alcohols no saturats o amb glicols o per polimerització d’esters de l’àcid acrílic o de l’àcid metacrílic, que no poden ésser considerats ni termoplàstics ni termoenduribles, puix que hom en pot obtenir objectes endurits definitivament, en els quals l’enduriment no ha estat aconseguit per l’acció de la calor sinó per la d’agents químics.
Així, hom pot fabricar bucs d’embarcació, carrosseries d’automòbils, etc, generalment en dissoldre un polièster en estirè monòmer, el qual produeix un entrecreuament final de les cadenes moleculars Els polièsters són molt emprats també d’una manera especial en les indústries de pintures i de vernissos, en la fabricació de fibres tèxtils sintètiques, en l’aprest de teixits, en l’adob de pells, en la fabricació de tancaments de claraboies, de fars i d’altres objectes tradicionalment fabricats amb vidre, especialment de vidres de seguretat per a vitrines i automòbils blindats, etc
metal·lúrgia
Metal·lúrgia. Forn elèctric en una foneria de Barcelona
© Fototeca.cat
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l’obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.
Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’edat del…