Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
tempestat
Meteorologia
Intensa borrasca local que va associada a un cúmul o nimbe gros i dens, on hi ha corrents ascendents d’aire molt forts.
La tempestat va acompanyada normalment de trons i llamps, i la pluja és intensa, generalment, en un espai curt de temps De bon començament el corrent d’aire ascendent origina, per condensació del seu vapor d’aigua, un núvol que es va engrandint i enlairant gradualment Quan plou, en caure la pluja, es produeix per arrossegament un corrent d’aire ascendent L’aire és fresc i produeix fortes ratxades de vent en el sòl En estendre's el corrent d’aire descendent, cessa el corrent ascensional Llavors els núvols s’estenen i es forma una capa de cirroestrats o altoestrats Les tempestats són més…
pixelació
Electrònica i informàtica
Acció de pixelar o fer pedre nitidesa a una imatge, o part d’una imatge, engrandint els píxels que la componen fins a fer-los distingibles a la vista.
Una imatge es pot pixelar fortuïtament, sovint a causa d’una disminució defectuosa de la resolució, però és habitual pixelar imatges a la televisió i a la premsa, sovint amb l’objectiu de protegir la identitat de les persones que hi apareixen
quadrícula
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de ratlles traçades sobre un dibuix (o una fotografia), el qual divideixen en quadrats, i que són emprades per a reproduir-lo (engrandint-lo o reduint-lo) sobre un paper que hom ha dividit en igual nombre de quadrats.
música de Stuttgart
Música
Música desenvolupada a Stuttgart (Alemanya).
El 1231 es creà la plaça de kantor a l’església de la Santa Creu, però no es coneixen els noms dels qui l’ocuparen fins al començament del segle XV A partir de la meitat d’aquest segle, a més, es té constància de l’existència de músics de cort a Stuttgart Fou, però, amb el duc Ulric I 1498-1519 i 1534-50 que la ciutat conegué per primera vegada una època d’esplendor musical El duc, gran amant de la música, contractà per a la capella de la cort músics excellents, entre els quals H Finck, S Virdung, J Schapff, G Brack, J Fuchwild o B Ducis Després d’algun temps de turbulències polítiques durant…
generalitat
Convocatòria als tres estaments de la generalitat de Catalunya (20-VI-1713)
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres, quatre per braç …