Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
enllaç
Superposició d’un enllaç δ i dos enllaços π amb plans nodals perpendiculars, en una molècula d’etí o acetilè (CH ≡CH)
© Fototeca.cat
Química
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.
La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…
enllaç
Mijtà de comunicació entre dos punts.
Un enllaç pot ésser per cable telegrafia, telefonia o bé per ones hertzianes, dit enllaç hertzià ràdio, televisió, etc
enllaç
Electrònica i informàtica
Mitjà per a connectar els elements d’una estructura de dades o fitxers, o instruccions o programes.
Sovint consisteix en una adreça i s’anomena punter Un enllaç que connecta fitxers també s’anomena encadenament
enllaç
Construcció i obres públiques
Encreuament de vies dissenyat de manera que se suprimeixen o limiten els punts en què els vehicles que circulen per una calçada intercepten els que circulen per una altra.
Els recursos utilitzats més importants són el pas a diferent nivell de les vies, l’establiment de brancs de connexió entre les calçades llaços, brancs directes o semidirectes, l’allargament dels trams de trenat, l’amplitud de l’espai ocupat, etc Segons els moviments que permet i els punts de conflicte que limita, rep diversos noms, allusius en general a elements físics de silueta similar a la seva planta Els tipus principals són els enllaços de trèvol, de trompeta i de diamant també pot considerar-se com a tal la bifurcació amb desnivell, si bé no permet tots els moviments entre les dues vies…
enllaç
Electrònica i informàtica
Vincle lògic entre dos elements de dades, generalment expressat amb un apuntador.
L’ús dels enllaços és fonamental per a la construcció d’estructures de dades enllaçades, on la relació espacial o temporal de les dades en lloc de mantenir-se per contigüitat física, es manté a través dels enllaços
enllaç
Persona, o grup de persones, que té l’encàrrec de mantenir la comunicació i facilitar la coordinació d’esforços, principalment entre dues unitats militars, polítiques, etc, no subordinades entre elles.
enllaç
Electrònica i informàtica
Mecanisme que permet que el control passi d’un programa a l’altre.
capa d’enllaç
Electrònica i informàtica
Un dels set nivells o capes en què s’estructuren els protocols de comunicació en una xarxa.
En el model de referència OSI Open Systems Interconnection d’ISO International Standarization Organization el nivell d’enllaç se situa entre el nivell físic i el nivell de xarxa Utilitza els serveis del nivell físic i realitza les funcions de control de flux i de control d’errors, la qual cosa assegura la transmissió de la informació sense errors entre dos equips El PPP Point to Point Protocol és un exemple de protocol del nivell d’enllaç
enllaç polar
Química
Qualsevol enllaç covalent entre dos elements de diferent electronegativitat.
En general, la polaritat d’un enllaç és proporcional a la diferència d’electronegativitat entre els elements que hi participen, i és expressada mitjançant el moment dipolar
enllaç hidrogen
Química
Enllaç de feble energia, de natura fonamentalment electroestàtica, que es produeix entre un àtom d’hidrogen i un element electronegatiu, com F, O, N o altres.
L’enllaç hodrogen és anomenat intermolecular quan s’estableix entre dues molècules d’una mateixa substància o de substàncies distintes, i intramolecular quan s’estableix entre dos àtoms d’una mateixa molècula, la qual cosa dóna lloc a la formació d’un cicle en el qual l’hidrogen constitueix una de les baules