Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
pantalla contra l’enlluernament
Construcció i obres públiques
Transports
Parament vertical o disposició d’elements opacs que se situa en la separació de dues calçades de sentit oposat, per a evitar l’enlluernament entre els vehicles que circulen en cada una d’elles.
anirídia
Oftalmologia
Absència congènita, total o parcial, de l’iris.
Provoca en el malalt problemes d’enlluernament en mancar-li l’acció diafragmàtica de l’iris
esborneiar-se
Perdre l’esma a causa d’un espant, d’una emoció forta, d’un enlluernament.
desenfilada
Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Tècnica emprada en la il·luminació de vies per a evitar la visió directa de les làmpades i reduir l’enlluernament dels conductors.
visió
Dibuix esquemàtic que representa el procés de la visió binocular
© Fototeca.cat
Biologia
Sensació produïda en les neurones sensitives d’uns receptors específics (els fotoreceptors), òrgans de la vista, l’estructura dels quals varia molt, pel que fa a la complexitat i perfecció i al funcionament, segons els diferents grups de l’escala animal.
Els fotoreceptors utilitzen l’energia de les ones electromagnètiques de la llum solar per a produir una reacció química en què es desprèn energia, que es transforma en un impuls elèctric de més o menys intensitat, segons la quantitat de llum percebuda i la longitud d’ona d’aquesta Aquest impuls elèctric és transmès a determinats centres nerviosos, on es produeix la percepció visual i, en alguns casos, l’aprehensió intellectual de l’estímul rebut La visió, com l’audició, és una sensació a distància, i els seus receptors són telereceptors, ja que percep la llum emesa o reflectida en un objecte…
para-sol
Transports
Accessori mòbil i orientable que és disposat a la part superior del parabrisa i a l’interior del vehicle per tal d’evitar l’enlluernament del conductor pels raigs directes del sol.
Generalment els automòbils en tenen també un per al seient del costat del conductor
noucentisme historiogràfic
Historiografia catalana
Corrent de la historiografia catalana influït pel moviment cultural del noucentisme, que es desenvolupà a Catalunya i s’estengué a la resta dels Països Catalans en les primeres dècades del s. XX.
La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…
literatura catalana
Literatura catalana
Literatura en llengua catalana.
L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…