Resultats de la cerca

Una eosinofília moderada, entre 600 i 2000 eosinòfils per mm 3 , es dóna en les malalties allèrgiques, en algunes malalties de la pell, en les parasitosis intestinals, en malalties autoimmunitàries i en algunes altres malalties, com ara la malaltia de Hodgkin o la malaltia d’Addison En la triquinosi, en l’ascariasi, en la síndrome hipereosinofílica i en la leucèmia per eosinòfils es produeixen eosinofílies molt importants

Les síndromes eosinofíliques més importants són la síndrome hipereosinofílica , caracteritzada pel creixement tumoral d’eosinòfils al moll de l’os, amb eosinofília notable i invasió de vísceres cor, fetge, melsa, sistema nerviós, aparell digestiu, pulmó, pell, on ocasiona trastorns estructurals i funcionals la leucèmia eosinofílica , forma rara de leucèmia per eosinòfils, que cursa amb anèmia i trombopènia, i l' endomiocarditis de Löffler , que es caracteritza per la invasió de l’endocardi i del miocardi veí per eosinòfils, que determinen insuficiència cardíaca i alteracions a…

Els granulòcits poden ésser eosinòfils, basòfils o neutròfils, segons que els grànuls tinguin afinitat, respectivament, pels colorants àcids o bàsics o no en tinguin per cap

Té com a finalitats principals consignar el nombre d’eritròcits, el contingut d’hemoglobina d’aquests eritròcits, el nombre de leucòcits i la proporció dels diferents leucòcits neutròfils, eosinòfils, basòfils, presegmentats i monòcits

Els eritròcits prenen un color rosat més intens a les vores Els nuclis dels leucòcits es tenyeixen de violeta purpuri, i les granulacions apareixen petites i purpúries, excepte en els eosinòfils, que són ataronjades i refringents

Els granulòcits engloben els neutròfils, els eosinòfils i els basòfils, però sovint només hi ha afectació dels neutròfils Les causes poden ésser congènites, per patologia autoimmune, per fàrmacs, postinfeccioses, etc El dèficit de granulòcits comporta perill d’infeccions

El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…

Les seves manifestacions s’inicien a la infantesa, amb detenció del creixement, retard psicomotor, convulsions i macrocefàlia precoç i progressiva L’estudi anatomopatològic demostra greus destruccions de la substància blanca cerebral, més localitzades als lòbuls frontals i dipòsit de cossos hialins, eosinòfils, al còrtex cerebral, tronc cerebral i medulla Hom creu que aquests dipòsits, anomenats fibres de Rosenthal, són productes de degeneració de la glia

Els leucòcits són anomenats també glòbuls blancs Procedeixen, segons el tipus, de la medulla òssia, del teixit limfàtic o del sistema reticuloendotelial La quantitat d’aquests elements a la sang oscilla entre els 4 000 i els 10 000 elements per mm 3 A diferència dels glòbuls vermells i de les plaquetes, els leucòcits són les úniques cèllules veritables de la sang, puix que tenen membrana, protoplasma i nucli Llur missió és la lluita contra els agents nocius Es classifiquen en granulòcits dividits en neutròfils , basòfils i eosinòfils , tots ells nuclears i amb funcions de…