Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
teatre èpic
Teatre
Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30.
Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s’esdevé en el teatre tradicional Bertolt Brecht en fou el teoritzador i l’instigador principal recolzat en la tradició teatral alemanya, fonamentalment en l’obra dramàtica de Georg Büchner, i després d’haver collaborat en el Teatre Polític de Piscator, sentí la necessitat d’impulsar un moviment teatral adequat a la societat industrialitzada del s XX La recerca de Brecht començà amb les anomenades peces didàctiques i llur confrontament amb el públic, i culminà amb les seves obres posteriors, on ja era…
epopeia
Literatura
Poema narratiu extens que desenvolupa accions heroiques, sovint llegendàries (poesia èpica).
jut | juta
Història
Individu d’un dels pobles germànics que envaïren Anglaterra al segle V.
En recull la presència el poema èpic anglosaxó Beowulf Els juts colonitzaren els territoris de l’actual comtat de Kent, de l’illa de Wight i d’una part del comtat de Hamp
rapsòdia
Literatura
Composició poètica de caràcter èpic, recitada o cantada en públic.
nómos
Literatura
Música
Composició musical de la Grècia antiga de caràcter auster i de forma lírica, acompanyada amb la flauta o la cítara (nómos citaròdic), relacionada amb el culte d’Apol·lo.
Sembla que al principi fou simplement una invocació del déu monòdica, sense divisió estròfica que introduïa la recitació d’un pas èpic Terpandre en feu l’esquema complet dividint-la en set parts una de central per al desenvolupament del mite Renovat al segle V aC, els hexàmetres dactílics tradicionals foren substituïts, i gradualment el nómos s’anà aproximant al ditirambe
música eslava
Música
Art musical desenvolupat pels pobles eslaus.
Hom en troba ja testimonis al segle VI Els pobles eslaus conrearen especialment la cançó en els aspectes èpic, familiar i religiós Les seves característiques són força rítmica, melodia limitada i diatònica i estructura formal molt simple A l’edat moderna la música culta imità l’estil de l’Occident europeu, però al segle XIX s’orientà cap a la música popular, actitud en la qual destacà la música russa
poeta
Literatura
Persona que escriu poesies, autor d’obres poètiques.
Aquesta paraula sol anar tot sovint acompanyada de diverses determinacions poeta líric, poeta èpic, poeta satíric, poeta romàntic que indiquen el gènere o l’escola que caracteritzen l’essencial de l’estil de cada autor S'oposa a versificador, que designa l’habilitat tècnica mentre que el mot poeta tendeix a incloure en el seu significat, ultra la creació absoluta poeta , de ποιητἠς, vol dir ‘creador’, la possessió de la força del sentiment i la robustesa de la fantasia
rapsòdia
Música
Peça musical instrumental que empra elements populars i en la qual preval la improvisació.
De forma molt lliure, fou emprada per primer cop per Jan Václav Tomašek a l’inici del s XIX Liszt escriví amb aquesta denominació una vintena de composicions en les quals dominava el caràcter èpic hi emprà escales, ritmes i intervals característics de la música zíngara Molts compositors han escrit, des d’aleshores, fantasies instrumentals amb elements folklòrics, com Dvořák, Saint-Saëns, Albéniz, Brahms, Debussy, Gershwin i Bartók, bé que en alguns casos hi ha obres amb aquest títol que estan totalment desvinculades del folklore
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina