Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
escòries volcàniques
Mineralogia i petrografia
Materials expulsats pels volcans, especialment aquelles laves que són més viscoses i que en refredar-se adopten formes tortuoses.
Hom utilitza el terme malpaís per a designar aquests camps d’escòries que morfològicament recorden l’aspecte del coc
llana d’escòries
Física
Tecnologia
Material fibrós obtingut a partir de les escòries de fosa.
És emprada com a aïllant tèrmic
camp d’escòries
Geomorfologia
Forma de relleu volcànica originada per l’acumulació d’escòries o cendres, que, en caure damunt uns relleus preexistents, n’atenuen les formes.
Les cenfres donen origen a formacions en capes —a vegades força allunyades de l’àrea d’erupció, que hom anomena loess volcànic La compacitat d’aquestes capes que pot ésser simplement física o a causa d’una recristallització depèn de la temperatura de les cendres en el moment de caure
cullera

Parts d’una excavadora de cullera frontal
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues a la part frontal, emprat principalment en les màquines excavadores i a les pales carregadores per a treballs d’excavació i moviment de terres.
N'hi ha de formes i mides diferents, adequades a cada tipus de treball La cullera autopremsora consta de dues mandíbules que s’obren i es tanquen automàticament, i és emprada com a accessori de grues o altres aparells d’elevació per a la càrrega i descàrrega de materials granulosos, pulverulents o semifluids Hom aconsegueix l’accionament de les mandíbules per les mateixes cadenes o cables de l’aparell d’elevació Hi ha també un sistema amb motor installat a la cullera, el qual en provoca l’obertura o el tancament a qualsevol alçada Són utilitzades als ports, als parcs, en les indústries…
antinuclear
Ecologia
Dit de tot el que es relaciona amb la defensa o protecció contra els efectes de les radiacions nuclears.
Les mesures de protecció contra l’explosió d’un giny nuclear que només tenen eficàcia fora del centre d’explosió poden ésser individuals o collectives La protecció collectiva comprèn des de la construcció de refugis antiatòmics, semblants als refugis clàssics, però especialment equipats per tal de resistir la calor, l’ona expansiva i la infiltració de pols i boires radioactives, fins a trinxeres profundes i estretes cobertes amb materials aïllants La protecció individual consisteix a resguardar el cos, especialment de la pols radioactiva, amb vestits i màscares especials…
escuma
Escòries, impureses que es formen a la superfície d’un metall en fusió.
greda
Mineralogia i petrografia
Escòries piroclàstiques de projecció volcànica de mides inferiors als 64 mm, incoherents, negres, brunes o rogenques.
Terme emprat especialment a la regió volcànica d’Olot
volcà

Secció i tipus de volcà
© Fototeca.cat
Geologia
Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra.
El conducte pel qual accedeix el magma és denominat xemeneia , i en general sobre aquesta se sol formar una depressió en forma de con invertit, que és el cràter A vegades aquesta depressió pot adquirir grans proporcions i adoptar forma de cubeta, i aleshores és anomenada caldera , que pot ésser originada per explosió o per enfonsament o collapse de la part superior d’un con volcànic La forma del volcà és condicionada per diversos factors en primer lloc, pel caràcter central o fissural del vulcanisme, segons que el magma accedeixi al llarg d’una fractura o per un…
procediment de la farga catalana

Esquema d’una farga catalana composta de forn, trompa i sistema de forja i accionada per mitjà d’energia hidràulica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment per a l’obtenció del ferro per reducció del mineral, en què aquest era convertit, en una sola operació, en una matèria soldable i mal·leable per l’acció del carbó vegetal.
El metall no arribava a l’estat de fusió, sinó que romania convertit en una massa esponjosa amomenada masser Fou practicat als països de l’Europa occidental des de l’edat mitjana fins a la fi del segle XIX, i subsistí fins en aquesta època, malgrat el desenvolupament del sistema d’alt forn, gràcies a l’alta qualitat del ferro i l’acer obtinguts Malgrat el nom, no és d’origen català potser deu el nom al fet que les evolucions més essencials foren dutes a terme a Catalunya, o bé a la fama aconseguida per la perfecció del treball dels obradors catalans Tres elements eren indispensables per a…
martinet

Martinet
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.
Aquesta peça va subjectada a l’extrem d’una palanca o mànec amb un punt de suport al mig i accionada per l’altre extrem mitjançant una excèntrica o un element mecànic anàleg, de manera que la massa puja i baixa i produeix els cops sobre l’enclusa Els martinets són de cop repetit i hom els fa servir per a forja lliure o sense estampa, i en general per a peces petites El martinet, anomenat també mall , era emprat en l’antiga farga catalana per a fer compacte el masser, netejar-lo d’escòries i forjar-lo Essencialment, era constituït per una grossa peça de ferro d’uns 500 kg que constituïa la…