Resultats de la cerca

El 1998, la concentració de diòxid de carboni atmosfèric era de 360 ppm d’aire sec, la qual cosa representava un augment del 29% respecte a la concentració d’aquest gas durant l’era preindustrial Per la seva banda, la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmentà en 0,5ºC durant el segle XX El clima del segle XXI serà probablement més càlid que l’actual a causa de l’augment de concentracions dels gasos hivernacle com a resultat de les activitats humanes Les previsions del Panel Internacional sobre Canvi Climàtic IPCC estimen que l’escalfament global per als propers…

El forçament radioactiu d’un gas hivernacle depèn del temps que aquest roman a l’atmosfera El potencial d’escalfament global compara l’eficiència de la unitat de massa d’un gas en retenir energia per efecte hivernacle amb la del CO 2 Els gasos hivernacle que tenen un temps de residència a l’atmosfera gran presenten un potencial d’escalfament també gran Així, els CFC, per la seva llarga permanència a l’atmosfera, tenen potencials d’escalfament d’entre 1000 i 10000

L’atmosfera és pràcticament transparent a les radiacions de petita longitud d’ona per contra, les radiacions de gran longitud d’ona són absorbides en gran mesura pel diòxid de carboni, l’ozó i el vapor d’aigua Per aquest motiu la radiació terrestre contribueix més a l’escalfament de l’atmosfera que la radiació solar La radiació atmosfèrica varia d’un lloc a l’altre d’acord amb la proporció existent de diòxid de carboni, vapor d’aigua i ozó atmosfera terrestre

Aquest model proposa que el vapor originat per l’evaporació de grans quantitats d’aigua, causada per l’escalfament global, formaria núvols amb formes canviants en funció de la temperatura A altes temperatures, els núvols adoptarien formes que facilitarien la sortida de radiació infraroja de la Terra, mentre que a baixes temperatures, els núvols adquiririen altres formes que contindrien aquesta radiació Així es regularia la temperatura mitjançant un sistema similar a l’iris d’un ull

Hom anomena planta asfàltica contínua aquella en què les operacions de dosificació, escalfament i mescla s’efectuen contínuament, amb independència dels ritmes de transport, en contraposició a la planta asfàltica discontínua , en la qual en cada cicle de producció hom fabrica i carrega una quantitat determinada de conglomerat

Els paràmetres que controlen el procés són el coeficient de difusió de la impuresa en el material semiconductor, la temperatura i el temps A fi de controlar d’una manera precisa el perfil d’impureses, que serà un dels elements fonamentals que determinaran les característiques elèctriques dels dispositius, calen procediments de difusió amb un control estricte de la temperatura sobre tota la longitud d’escalfament Les fonts d’impureses emprades en els forns de difusió poden ésser gasoses, líquides o sòlides

Hom l’obté per escalfament de l’amidur de sodi NaNH 2 amb carbó i posterior escalfament amb carbó de la cianamida sòdica Na 2 CN 2 així formada Troba aplicació en metallúrgia cianuració, en la preparació del cianur d’hidrogen i com a intermedi de síntesi

Els tiocianats alcalins s’obtenen per fusió dels corresponents cianurs amb sofre En general, els tiocianats metàllics són solubles en aigua, excepte els d’argent i coure I, fet pel qual tenen aplicació en anàlisi química qualitativa Pel que fa als tiocianats orgànics R-SCN, hom els obté per escalfament del tiocianat potàssic amb un halogenur d’alquil En general són líquids volàtils, d’olor penetrant, que s’oxiden amb facilitat a àcids sulfònics i es redueixen a tiols Per escalfament a 200°C es transposen a isotiocianats R-NCS